Cristalls hexagonals de gebra
( fotografía de la Neus Zamel)
Buscant l'altre meitat !
Cada dualitat forma part d'una unitat separada temporalment.
Comprendre que el bé i el mal, l'esperit i la matèria, l'home i la dona, l'electricitat i el magnetisme... son dos extrems d'un mateix fil, no és gens fàcil, perquè la nostre consciència s'ha format en la dualitat i en la separació.
Veiem els dos pols com dos extrems en conflicte i no com dos aspectes d'una mateixa causa que es complementen.
Si observem atentament la naturalesa humana veurem que aquesta separació o divisió, és el que ens mou constantment a cercar a l'altre meitat.
Un pol és elèctric i l'altre magnètic , produint-se la força atractiva envers l'un de l'altre. La tendència a unir-nos a la parella, als amics, les associacions ... es produeix perquè inconscientment busquem trobar-nos a nosaltres mateixos en les relacions amb els altres.
Cerquem trobar la causa d'aquesta soledat interna.
M'ha tornat a fallar la resposta anterior en la finestra d'entrada.
ResponEliminaPoder no he d'enrotllar-me tant i se més precís.
Deia que això que dius és el que porto llegint del Mestre Tibetà. Assimilo poc dels seus llibres, però son tan rics en Sabiduría, que aquest poc equival a molt d'altres.
Gràcies Marta.
Una forta abraçada
muy sabio todo lo que dice :D
ResponEliminaA mi també em passa sovint el que et passa a tu Dani.
ResponEliminaQuant em poso a fer comentaris i especialment si em bé la inspiració, no me'n adono que em passo del límit permès i després ho haig de repetir o suprimir allò que crec que no és tan essencial.
***
No se si el que estas llegint del Mestre Tibetà és sobre "la Llei d'Atracció" del llibre (Foc Còsmic)
Jo crec que aquesta Llei i totes les altres lleis que se'n deriven, son molt interessants perquè al mateix temps que ens parla del seu significat còsmic, ho podem aplicar al nostre planeta i també a la nostre vida.
L'estudi de l'esoterisme o Teosofia fet en grup, és necessari si volem estar més ben preparats per servir.
Això no vol dir que haguem de deixar de fer el propi treball intern.
Quant els estudis es comparteixen s'avança més ràpidament.
Si sumem per exemple, el nivell de comprensió de set individus que estudien per separat, els resultat
serà inferior que el resultat que donarà si ho fem en grup, perquè al compartir s'unifiquen les consciències, atraient de nivells superiors noves comprensions. Llavors s'obrirà un canal directe entre l'ànima del grup i el Grup intern que guia a tots els grups de servidors del món.
Tinc pensat parlar en l'altre bloc sobre alguna d'aquestes lleis, perquè ens poden donar una comprensió més real de les lleis de la Naturalesa que regeixen el destí del nostre planeta, i de tots els éssers que hi vivim i evolucionem.
Una forta abraçada Dani
ResponEliminaBienvenido A.H.
Agradezco su comentario
Un saludo
El treball en grup és important, i més quan d'aquesta temàtica no n'hi ha gaire gent interessada.
ResponEliminaEsperarem amb interès (com sempre) les teves properes entrades.
Gràcies per tot
Una forta abraçada
Sense aquests dos pols no som capaços de viure plenament, ens necessitem per fer una complementació i a la fí ser simplement UN i ser un bon equilibri.
ResponEliminaHe tornat a buscar el llibre recomentat de Tagore "Cartes a un amic" i de moment només l'he trobat a la bibliotèca, en aquí el tenen al magatzem i al ser tan vell no deixen que t'el emportis a casa, només el pots consultar en allà i això és el que vaig fer ahir i faré en altres dies. Al Abacus tampoc surt per pantalla. Ells m'han dit que libres d'ell els han tornat a editar, però aquest no els surt. Hauré de mirar si de cas en els mercats o llibreries de llibre usats o si m'interesa moplt fer-ne si es possible fotocòpies.
Si parles de la llei d'atracció serà del tot interessant. Ja m'ho miraré al llibre del "Foc Còsmic". Ara estic llegint a "Patangali" del Mestre Tibetà.
Petons i gràcies Marta.
Gràcies.
Marta aquest son els paissatges que disfrutes? quina sort, la bellesa que t'envolta es impresionant.
ResponEliminaCrec que encara que no ens en adonem sempre estem buscant aquesta meitat que ens complementa. quan coneixem una persona sempre busquem que tingui coses afins a les nostres i sino es aíxi, passem d'ella, o no?.
Una abraçada
Quant ens convertim en éssers andrògens perquè haurem trobat l'altre meitat que ens falta, llavors l'enyorança que arrosseguem mentre estem separats ja no tindrà raó de ser.
ResponEliminaMentre existeixi la dualitat, seguirem esperant poder trobar un dia a la parella ideal amb qui compartir mútuament tot el que som.
**
Ja em diràs que est sembla el llibre de Tagore si el llegeixes a la biblioteca o en pots trobar un exemplar en el llibre vell.
Petons Olga i Carles
Estic completament d'acord amb tu M. Carme.
ResponEliminaLa qüestió és que si parlem de la parella, dels amics o d'altres relacions properes, potser al principi tindrem maneres semblants d'entendre les coses i ens avindrem, però com que al pas del temps les persones ens anem transformant i canviem, és difícil que seguim camins paral·lels. Llavors és quant la perspectiva canvia hi ens separem al escollir camins diferents.
**
Espero amb ganes que ens vingui el bon temps per poder gaudir de nou de la vostre companyia i d'aquest paisatge tan magnífic que envolta
Ribes.
Una abraçada.
..me encanto este escrito tuyo :)
ResponEliminaGracias!
Un fuerte abrazo,
J.Marc
Gracias Marcos ,
ResponEliminame alegra que te haya gustado el escrito.
Espero verte más a menudo por aquí.
Ya sabes que la puerta está abierta !
Un abrazo