LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.

dimecres, 10 de desembre del 2014

Art Fractal !



                         

                         
                              














dimecres, 13 d’agost del 2014

Flora i faune de la Vall de Ribes ! i ... "L'àngel de la carícia" de Jordi Llimona



nom científic: Papilio podalirius
família: Licènides
nom científic: Silene vulgaris
família. Cariofilàcies
català: Silene
castellà: Silene

nom científic: Sempervivum tectorum
família: Crasulàcies
català: Matafoc 
castellà: Alcachofera de gatos
galleg: Herba punteira
euskera: Betibizi



 Nom científic. Pyrrocoris apterus
nom científic: Plantago media
família: Plantaginàcies
català: Plantatge mitjà
castellà: Llantén mediano

nom científic: Oenothera biennis
família: Onagràcies
català: Oenotera 
castellà: Hierba del asno

nom científic:Pentatoma rufipes
família. Hepteròptedas



 ! l'Àngel de la Carícia !

Deserts, deserts, tan plens de sorra i tan buits de fonts, deserts esquius i desolats, on trobarem l'aigua ?
Però l'aigua existeix.
I existeixen les carícies, tan humanes, i les abraçades, tendres i apassionades, i les infinites besades.
Existeixen en el nostre desert. Gracies a elles els homes mantenim el delit de viure, la força i l'enllà. Sí, és així,malgrat tota l'aridesa de la vida, malgrat tants deserts i tantes espines, existeixen les carícies que ens permeten mantenir la il·lusió i continuar el camí, carícies que tots desitgem, carícies que tots esperem, carícies que son com un àngel.
I l'àngel existeix, l'àngel de les carícies. fins viu en el desert. ¿Qui podria viure en el desert si no fos un àngel? Ell viu en el desert desolat, en el desert sense vida, allà d'on els homes fugen, on només habita el silenci. L'àngel no te por ni de la sorra mortal ni de la desolació tan afrosa. I quant et trobes en ple desert, perdut, sense sortida,et resta una ruta: l'àngel.
Ell ve i t'acaricia el rostre i et besa el front, i tu camines i camines, sempre enllà, sense aturall, puig quant un àngel ens acaricia tot roman obert davant nostre.
- Infant que no es conegut les carícies, no tinguis por ni et sentis insegur: l'àngel vindrà.
- Jove que no es conegut les besades , no tinguis por ni et sentis trist ni frustrat: l'àngel vindrà.
- Home que no es conegut les abraçades, no tinguis por ni et sentis pobre, no en sofreixis ni et neguitegis: l'àngel vindrà.
- Ancià que no es conegut els somriures, no tinguis por ni et sentis sol, no ploris ni t'esllangueixis: l'àngel vindrà.
Sí, l'àngel ve sempre, l'àngel de les carícies, l'àngel que acaricia i besa i abraça, l'àngel que ens renova la vida i ens fa renéixer de les cendres. L'àngel ve, i és com un pur regal.
I un dia l'àngel vingué.
Tot ell era amable, l'àngel de la carícia. Acariciava com una brisa suau, com un color de posta.
-Totes les carícies son bones - digué- I totes parlen i fan viure. Jo acaricio incessantment, acaricio amb les mans i amb la mirada. Agafo les mans humanes i les estrenyo suaument, ma amb ma.
Passo els dits amb tendresa infinita damunt dels rostres humans, i jugo amb la carn i ressegueixo els rostres com si llegís a través dels meus dits. Soc un etern acariciar, sense neguit, tranquil.lament. 
- Acaricieu sempre, homes de la terra, acaricieu sempre -deia l'àngel mentre ens acariciava amb les seves mans- Són belles les carícies. I humans. Son belles quant les necessiteu, quant passeu el desert o pugeu al calvari. Però potser son més belles encara quant no les necessiteu, quant son un pur do.
A les paraules de l'àngel els humans van comprendre que la carícia mai no fa nosa. Vam entendre els seu llenguatge, una parla de cossos i d'esperits, i nosaltres, tan pobres i sols, ens sentirem rics i acompanyats, ens sentirem propers als altres. I vam ser feliços. Vam recuperar aquella felicitat que ens havien robat de segles i de mil.lenis.
I ja tot va ser una carícia, una carícia de sol de llum i d'estrelles , una carícia d'aigua i de fonts i de mars, una carícia de vent i d'olors i de cants, una carícia de colors i de flors i d'albades, però sobre tot una carícia de mans i de besades. Sí, tot era una immensa carícia, tan gran com els espais infinits, tan suau com les mans d'una mare. 
Tot va ser una carícia i els homes trobaren la llar. 

Jordi Llimona

( extret del llibre  "Els nostres àngels" )

dissabte, 26 de juliol del 2014

Flora de la Vall de Núria i... Narració de Jordi Llimona sobre: ! l'àngel de la felicitat !

nom científic: Globularia repens
família: Globulariàcies 
català: Lluqueta major
castellà: Carrasquilla

nom científic:  Viola tricolor
família: Violàcies
català: Pensament de camp
castellà: Flor de la Trinidad
galleg: Amor--perfeito-bravo
euskera: Papantzea

nom científic: Dianthus alpinus
família: Cariofilàcies
català:Clavell  de prat
castellà: Clavellina
galleg: Cravelinha
euskera: Krabelin

nom científic: Hypericum perforatum
família: Gutíferes
català: Herba de San Joan 
castellà: Hipericón
galleg: Milfurada
euskera: Milazilo

nom científic: Myosotis alpestris
família: Escrofulariàcies
català: Miosotis
castellà: Nomeolvides

nom científic: Microtus nivalis
família: Rosegadors
català: Talpó de les neus
castellà: Ratilla nival


nom científic: Helianthemum nummularium
família: Cistàcies
català:  Romerí
castellà: Perdiguera


nom científic: Verónica fruticulosa
família: Escrofulariàcies
català: Verònica
castellà: Verónica

nom científic: Thymus pulegioides
família: Timuliàcies
català: Timó (farigola)
castellà: Tomillo
galleg: Tomilho
euskera: Elharr


nom científic: Sempervivum montanum
família: Crasulàcies
català: Matafoc muntanyenc
castellà: Siempreviva montana


nom científic: Eryngium bourgatii
famíñlia:Umbelíferes
català: Panical blau
castellà: Cardo de puerto
galleg: Panical
euskera: Txori-gardu



nom científic:Cirsium palustre
família: Compostes
català: Card palustre
castellà: Cardo palustre


L'àngel de la Felicitat


L'àngel de la felicitat convidava sempre. Avui i demà i després. I somreia, era un convit de somriures i de rialles.. L'àngel de la felicitat era serè i tranquil, res de desmesurat no tenia estada en la seva cambra, Perquè heu de saber , amics, que la felicitat no és desmesurada, sinó que és una joia plena d'harmonia i de sentit. Sí, de sentit, puig que els homes en nascut per ser feliços, i la felicitat dona sentit a la seva vida.


- Perquè no sou feliços humans ? - preguntava, com un retret, l'àngel de la felicitat-. ¿Perquè no fruïu de la vida, perquè no us sacieu del goig de viure, si heu nascut per això ?. No us guarireu de les vostres neurosis, no esdevindreu sans, fins que no sigueu feliços, homes de la terra. Fruïu de tot i en tot moment. Cada instant conté un convit a la felicitat. I tota l'eternitat. Assumiu la felicitat del moment que passa: el moment és ric, és un bon company, un àngel vostre. En la felicitat de l'instant  assolireu la felicitat eterna, humans. I no pas negant l'instant. Assumiu igualment, la felicitat que perdura, que també existeix. No pretengueu, però, fer-la eterna o exclusiva, res no és etern en la terra del temps, tanmateix tot pot durar. Res no és exclusiu en el món de l'espai, tot hi és obert, tot és comunió en les altes planures o en els cels sense límit. Però pot ser ben teu si també és meu.


- Heu de créixer fins la darrera altura, si voleu ser feliços: heu de créixer en la llum i en l'amor, en tot allò que sou i en tot allò que podeu tenir. Però sense neguit, pausadament. Després, com una albada de rosa, heu de fruir de tot. Res no ha de quedar fora de la vostre felicitat i de la vostre alegria.

-No heu nascut per plorar, no heu nascut per sofrir, homes de la terra. El sofriment és dolent: bandegeu-lo tan com pugueu ! Som limitats, és veritat, som imperfectes i sofrim, però no hi afegiu sofriments gratuïts. El sofriment gratuït és antinatural: Foragiteu-lo!. I ajudeu a disminuir aquells que la naturalesa porta. No és a través del sofriment que atenyereu el paradís, sinó eixugant les llàgrimes i 
construint el món.

- Fruïu, humans. Hi teniu dret. Déu no vol el sofriment. Déu vol la felicitat dels homes, i estima la fruïció, tota mena de fruïció. Fruïu, amics, fruïu del sol i de l'aire, fruïu de l'amor i de la bellesa, fruïu de la llum i de la conversa. Fruïu de tot.


I havent dit això, l'àngel de la felicitat se n'anà, ple de pau i amb l'amor al cor.



Jordi Llimona

(extret del llibre, !Els nostres Àngels! )