Quant la creació era nova i totes les estrelles brillaven
amb el seu primer esplendor,
els déus reunien al cel llur assemblea i cantaven:
"Oh, pintura de perfecció!
Oh, bellesa sense taca!"
Mes un de ells cridà de sobte:
"Sembla que s'ha trencat la cadena de llum
i ha desaparegut una de les estrelles!"
Les cordes d'or de llurs arpes es trencaren,
la cançó es va interrompre
i tots cridaren amb consternació:
la cançó es va interrompre
i tots cridaren amb consternació:
"Sí, aquella estrella perduda era la millor,
era la glòria de tots els cels!"
Des de aquell dia la recerca de l'estrella
no ha parat,
no ha parat,
i des de aleshores els déus es criden l'un a l'altre
que el món ha perdut amb ella
la seva única joia.
Només en el mes pregon silenci de la nit
les estrelles somriuen i es murmuren l'una a l'altre:
!" La recerca és inútil!
Una perfecció completa no pot existir mai!"
Rabindranath Tagore
(extret del llibre "Gitangali")