El dia que amb lliuri
de tots els lligams
volaré enlaire
fins el cim més alt
A la meva orella
xiularà el vent
la boira com rosada
reposarà damunt
meu
La llum del sol
m’omplirà l’esperit
sentiré la joia
dintre del meu pit
L'espurneig de les estrelles
arribarà a mi i
jo mi deixaré anar
fins a l'infinit
Com l’oreig de l’alba
tan serè i suau
com moixaines dolces
del més bell amant
*
Marta Parramon 1981
Marta Parramon 1981