LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic, el popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico, el popular y la familia a que pertenecen.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Fauna de la Vall de Núria i Ribes de Freser i... Pensament !



nom científic: ?
Si la podeu identificar us agrairé que m'ho comuniqueu.


 




nom científic: Marmota marmota
família: Mioxidae
català: Marmota dels Pirineus
castellà: Marmota común








Nom científic: Rupicabra rupicabra (famella)
Família:Cervidae
Català: Cèrvol
Castellà. Ciervo

 


nom científic:?
família:Fòrmics
català. Formiga negre
castellà. hormiga negra




nom cintífic: Plevicula dorilas ( mascle)
família:Licadeniae
català: Duquesa turquesa
castellà. Niña turquesa





nom científic: Geotrupes stercorosus
família: Scarabeidae
català. Escarbat estercol.ler
castellà: Escarabajo del estiércol del bosque

   

Nom científic: Mediolotu norteña
Família: Atírids


nom científic: Malasoma populi
família: Chrysomelidae

*

El fi justifica els mitjans ?


Aquest pensament em va venir fa bastants anys observant el dolor i la misèria del món.

Com podríem ensenyar o divulgar les ensenyances sobre els Grans Misteris de la Creació sense ser mal interpretats ?
Com podríem explicar i fer entendre a  la gran majoria d'éssers humans, que el dolor que pateixen de la fam, les guerres i  la misèria  forma part del Pla de Déu ?
Que només som cèl.lules dins del Seu cos i que hem d'encarnar infinitat de vegades i passar per aquest calvari  sense que compti la nostre voluntat ?
 Mentre la preservació de la forma i la por al patiment formi part de la nostre consciència, serà impossible que acceptem la raó de tan sofriment. Una raó que està fora de l'enteniment, i fa que en certs moments crítics ens revelem en contra del nostre Creador. Un Déu que ens en presentat com benèvol i compassiu...

Si no comprenem el sentit de la Vida i  atribuïm les nostres desgracies a la Voluntat de Déu, el món i el seu dolor seguirà sent per nosaltres una gran injustícia.
Ens sentim víctimes innocents sense comprendre el perquè, ni  quina n'és la causa del nostre llarg i dificultós caminar per aquest món. Possiblement la raons principals de voler conèixer el que està escrit en les ensenyances ocultes és aquesta. 
Les preguntes van sorgint amb el temps, ens preguntem el perquè ens veiem obligats a néixer, quina n'és la causa i quina la finalitat.
Perquè vivim en la ignorància del nostre futur destí ?
Per molts coneixements i explicacions que se'ns doni sobre el Pla de Déu, és molt difícil que acceptem el sofriment, encara que creiem en la Seva existència. 
El  més probable és que quant ens veiem sotmesos a probes terribles i mortificants,i las nostres súpliques d'ajut no son escoltades,   veiem a Déu com un ésser insensible i fins i tot cruel, arribant a la conclusió que:

El fi justifica els mitjans?

És així realment ?

6 comentaris:

  1. Difícil resposta. De vegades sembla que sí, que la fi justifica el medis, però d'altres sembla que no hauria de ser així.

    Depén (en el meu cas) de com m'identifiqui. Si ho faig (ho crec fer-ho) des de la meva faceta més personal o si pel contrari ho faig des de la meva més profunda o espiritual.

    Amb el temps vaig entenent (que no vol dir acceptant del tot) que les coses han d'ésser com són i només podem intentar ajudar als demés (i a nosaltres mateixos), però no podem (ni probablement havem) de canviar el curs del destí.

    He necessitat (i encara necessito) molts anys de la meva vida per començar a entendre que n'hi han coses que no es poden ensenyar i la única manera és experimentar-ho. I per a poder experimentar-ho s'ha de tenir un determinat punt de consciència, ja què sino es disposa d'aquesta consciència, redundantment no es pot ser conscient de moltes coses que ens pasen cada dia.

    Gràcies Marta per la teva nova entrada.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Podem proposar-nos certs objectius utilitzar el mitjans que calgui, pensant que d'aquesta manera els resultats seran el millor per nosaltres o inclòs, per la humanitat.
    Però, ara que en passat molts anys des de que em vaig fer aquesta pregunta, penso que l'objectiu que perseguim no pot contradir els mitjans. No podem pretendre un bé utilitzant el mal. A més que(el fi) sempre serà incert.
    La nostre imaginació crea ideals i desitja fer-los realitat, però el futur no és mai com l'imaginem, encara que sigui un futur proper.
    El que som avui, demà ja haurà canviat, perquè en les relacions diàries que establim entre les persones i les coses, ens estem transformant d'instant a instant els uns als altres, i la manera com veiem les coses i com actuem,també es transforma.
    Per això, ara crec que el fi que perseguim només és obra de la imaginació i per tant,és incert.
    Ens equivocarem si només tenim la mirada posada en l'objectiu perquè ens perdrem tot el que es mou al nostre entorn a cada segon de la nostre vida.
    Crear-se objectius és fugir del present!
    Aquest és la raó de la nostre infelicitat. Sempre vivim fora de temps, desitjant veure realitzades les nostres esperances o recordant el passat, que ens condiciona les decisions que prenem a cada moment.

    El present del ahir, és el passat de l'avui.
    el present del demà és el futur d'avui.
    I el present d'aquest instant ?

    Com molt bé dius, cal haver assolit un determinat estat de consciència per poder comprendre el perquè de les coses que hem de viure.

    Gracies per la teva interessant reflexió Dani

    Una abraçada

    Marta



    ResponElimina
  3. Hem d'estar oberts a les renovacions constants que ens had portar al camí de noves revelacions.
    Tot sense presa ni pausa.


    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Jo no crec que que el fi justifiqui els mitjans. No crec que per aconseguir un objectiu es pugui fer qualsevol cosa.
    Quan tu , presentes les preguntes sobre el Pla de Déu, les respostes són, diria que inexistents, perqué no coneixem el nostra destí final, per tant les preguntes són moltes i les respostes incertes, moltes vegades ens porten a més preguntes i a moltes reflexions. Peró qui pot saber la finalitat de un ésser superior amb una intel·ligencia a anys llum de la nostra. Uns sabràn més que uns altres, peró a la fi tot són dubtes.
    Les fotos una maravella, com t'ho vas fer perque les marmotes es deixessin retratar? si sempre fugen.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Aquesta incertesa M.Carme és el que crea dins nostre la inquietud de saber el perquè de tot el que ens passa, i el perquè la naturalesa humana té certes tendències destructives. S'ens dona molta informació en els llibres que ens serveixen per orientar-nos, però el més important és saber extreure les respostes de dins nostre. Hi ha tan per conèixer...
    En esoterisme quant s'anomena el Pla de Déu, es fa referencia a l'evolució planetària i a tots els seus regnes, per això sempre he pensat que si volem intuir -encara que sigui una ínfima part del que representa el nostre Creador - la manera com més ens hi podem aproximar és observant la Seva Obra i profunditzar el màxim que puguem en el seu significat.

    Les marmotes van aparèixer " per art de màgia" igual com els cérvol.
    Mai havia vist tantes marmotes juntes a les muntanyes de Núria. N'hi vam veure al menys 9, entrant i sortint dels seus caus.Van quedar una mica desenfocades perquè no eren gaire a prop i les he hagudes d'ampliar. El cérvol ens va creuar el camí.

    No se si podré posar-ma gaire sovint davant l'ordinador. Espero trobar estonetes com aquesta per poder-ho fer de tant en tant.

    Una abraçada

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Si Olga i Carles. Jo també crec que cal estar oberts i molt atents per no perdre'ns cap insinuació que ens faci l'ànima de tot el que se'ns presenti al davant.
    Una abraçada

    ResponElimina