LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic, el popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico, el popular y la familia a que pertenecen.

dilluns, 9 de juliol de 2012

Flora d'estiu a la Vall de Núria i.../ Pensament !



Nom científic: Aconitum napellus
Família:Ranunculàcies
Català: Tora blava
Castellà : Napelo
Toxicitat: (***)




Nom científic: Lepidium latifolium
Família: Crucíferes
Català: Morritord bord
Castellà : Lepidio
Gallec: Lepídio
Èuscar: Buminka


Nom científic: Eryngium bourgatii
Família :Umbelíferes
Català: Panical  
Castellà:Cardo estelado
Gallec: Cardo - corredor
Èuscar: Txori-gardu 




Nom científic: Sempervivum montanum
Família: Crasulàcis
Català : Matafoc
Castellà: Hierba puntera
Gallec: Herba punteira
Èuscar: Bitibizi



Nom científic: Globularia cordifolia
Família: Globulariàcies
Català: Herba lluqueta
Castellà: Carrasquilla



Nom científic: Orchis (Dactylhoriza) majalis
Família: Orquidàcies
Català: Orquídea de maig
Castellà: Orquídea 



Nom científic: DianthusHissopifolius
Família: Cariofilàcies
Català: Clavell de pastor
Castellà: Clavellina
Gallec: Cravelinha
Èuscar: Krabelin



Nom científic: Erigeron alpinus
Família: Compostes
Català: Eringi
Castellà: Erígeron




Nom científic:Thimus serpyllum
Família: Labiades
Català: Timó
Castellà: Tomillo de puerto
Gallec: Serpilho
Èuscar: Txerpol




nom científic: Trifolium alpinum
família: Llegominoses
català: Regalèssia de prat
castellà: Trebol de prados
gallec: Trevo-dos-prados
euskera: Pagotxa


*Pensament*

Els éssers humans haurem après a viure el dia que siguem capaços d'entendre que la felicitat permanent no es pot trobar en res concret, sinó en la capacitat interior de comprendre la vida !

  

6 comentaris:

  1. Maques fotos i esplèndida (i crec que també certa) reflexió.

    Aquest diumenge també vaig estar-hi per Núria i en el recorregut de pujada cap a la Torre d'Eina vaig poder gaudir de la companyia de infinitat de petites floretes de bells colors castigades per un molest vent acompanyat de boira.

    Ja fa força temps que la Natura m'inspira interessants reflexions i pensaments durant el llarg temps que, normalment, sol ser necessari per assolir cims i baixar d’ells. La sensibilitat es desperta encara més i es poden percebre sensacions que no te les dona una gran (o no tan gran) ciutat (al menys en el meu cas).

    Aquest any, encara que amb retard, les flors surten amb molta força i ganes de lluir. N’hi ha tantes que de vegades resulta totalment impossible no trepitjar alguna d’elles.

    Gràcies Marta per oferir-nos les teves agradables fotografies i les teves encertades reflexions.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Unes fotos d'Excelència!
    Sí... la comprensió és la nostra finalitat des del silenci més profund per entendre i viure la felicitat!
    A veure quin dia anem a Núria tota la colla Marta. Vé molt de gust fer-hi una bona passejada!

    ResponElimina
  3. És sorprenent Dani. Dius que vas estar a Núria pujant al Pic D'Eina doncs, jo també!
    No se si t'ho creuràs, però mentre feia fotos de les flors que he posat al bloc,em vas venir a la ment y vaig pensar que potser anaves sol o amb un grup que va passar pel meu costat.Jo no vaig arribar fins el cim doncs la meva intenció era fer les fotografies i tornar a dinar a casa.
    Aquesta època de l'any tot l'entorn de Núria és un jardí preciós.
    Mentre dura el bon temps hi pujo sovint a Núria. A vegades per fer alguna excursió, però generalment, hi vaig més per gaudir de la pau i la bellesa que em transmet la Natura. A més,sempre porto un bloc de notes perquè quant sento dins meu alguna cosa especial,ho escric.
    Un cop a casa quant ho llegeixo em sento altre cop connectada i em torna la inspiració.

    Gracies Dani.
    Demostres ser una persona sensible i de ment mol sana.

    Una abraçada

    Marta

    ResponElimina
  4. Jo també tinc ganes de tornar a Núria amb tots vosaltres.
    Potser algun dia coincidirem amb el Dani... doncs pel que ens explica també li agrada pujar les muntanyes d'aquest Pirineu nostre tan estimat.
    Les flors, els boscos, el cel blau,les marmotes i els ocells, els cavalls i les vaques, tot forma un conjunt harmoniós únic i meravellós. L'hem d'estimar, i respectar el seu silenci quant hi anem d'excursió.

    Una abraçada Olga i Carles.

    Marta

    ResponElimina
  5. Doncs sí, poder vàrem coincidir en algun punt del camí, tot i que, varem trobar-m'hi molta gent, molta (massa pel meu gust). Dalt del coll d'Eina semblava una rambla. Sino hi vaig trobar 40 persones, no n'hi havia cap.

    La muntanya s'ha massificat molt (com moltes coses), encara que soc conscient que tothom té dret a gaudir-la com cregui sempre que respecti l'entorn.

    Normalment en temps de vacances m'agrada anar cap a Pirineu Central i buscar racons solitaris (cada cop més difícil) precisament per la massificació, però aquests dos últims caps de setmana hem estat pels voltants de Núria ja què teníem uns bitllets gratuïts pel cremallera.

    Poder algun dia coincidirem, per què no? Les casualitats no existeixen i això ja ho sabem tots (al menys els que participem en aquest espai).

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  6. Sí, seria molt interesant poder coincidir, en sortiríem tots guanyant. També hi pensem nosaltres en aquesta possible trobada. A veure si algun dia tenim aquesta sorpresa.
    Elm dia 25 d'aquest mes ens anem al Pirineu Arafgonés... allò és un Paradís fet realitat. Ja hi vam estar fa unhs tres anys i em vam quedar enamorats.
    Ja us ho explicarem.



    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina