LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic, el popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico, el popular y la familia a que pertenecen.

divendres, 29 de juny de 2012

Flora i fauna a la Vall de Ribes i... Reflexió sobre les Creences!




Nom científic: Oryctolagus cuniculus
Família: mamífers
Català: cunill de bosc
Castellà: conejo común 


Nom científic: Rubus articus
Família: Rosàcies
Català:: Esbarzer dels camins
Castellà: Zarza ártica


Nom científic: Rubus caesius
Família: Rosàcies
Català: Esbarzer blanc
Castellà:Zarza terrena


Nom científic: Cichorium intybus
Família: Compostes
Català: Xicoria
Castellà: Achicoria


Nom científic: Hypericum perforatum 
Família: Hipericàcies
Català: Pericó
Castellà: Hipérico o Hierba de San Juan


Nom científic: Grphosoma lineatum
Família: Heteropteràcies
Català: Xinxa 
Castellà: Chinche rayada


Nom científic: Dianthus carthusianorum
Família: Cariofilàcies
Català: clavellina
Castellà: clavelina de los cartujos 


Nom científic: Toxotus cursor
Família: Cerambícids
Català:
Castellà: 


Nom científic: Sedum acre
Família: Crsulàcies
Català: pa de cucut
Castellà: pan de pajaritos



nom científic:Dorycnium rectum
família: Llegominoses
 castellà : Unciana



nom científic: Cerambyx cerdo

família: Cerambícids
català:Capricorn
castellà:Gran capricornio


Les Creences !


Davant de la força dels elements en que l'ésser humà primitiu no posseïa coneixements científics, sabem que  invocaven als esperits oferint-los sacrificis per aplacar la seva ira i poder-se lliurar d'una catàstrofe. 
Apropant-nos als nostres temps l'home ha seguit adorant a un o més déus , sempre induït per la por al castic i al sofriment i per demanar que el lliuri de les dificultats de la vida.  
La ciència ha investigat els elements i ens diu  que allò que temíem  quant tronava o queia un llamp, és energia.
 Ara ja no és normal que tremolem quant els núvols es posen negres i es desencadena una tempesta.
Però en el món encara hi ha moltes persones sotmeses al poder d'una doctrina i del fanatisme religiós. Hi ha qui viu amb la por ficada al cos per no haver complert els preceptes que els mana la seva religió, temen morir i haver d'anar a cremar-se al foc etern.
També passa el mateix amb altres filosofies. Hem substituït una creença per una altre, i seguim  estant fanatitzats. Tots necessitem creure i confiar en quelcom superior, però ara els temps en canviat i també les consciències, doncs la ment de molts éssers humans s'estan orientant en una nova direcció. Hem arribat al final d'una etapa del camí on fins ara érem guiats i portats de la ma com les criatures.Hem estat demanant durant una llarga existència la protecció i la orientació que necessitàvem per caminar per aquest món, però ja hem crescut i ens hem fet adults, ara ens hem de deixar anar de la ma i seguir el propi camí.Hem d'aprendre a ser els amos del nostre destí i seguir el camí del propi coneixement interior sense esperar que ningú que no siguem nosaltres, respongui a les nostres preguntes. Cal confiar en nosaltres mateixos.

  

4 comentaris:

  1. Simpàtiques fotos, sobre tot les del conill.

    Jo també crec que té qué ser així com dius Marta, pero sempre és més fàcil que siguin els altres els que prenen les decisions. A nivell de drets volem ser "adults" però a nivell de responsabilitats "nens".

    Estic amb tú amb el que dius, pèro em dona la sensació que molta gent necesita de "crosses" per caminar encara (religions, liders, etc). De fet jo mateix reconec que sense aquestes crosses (llibres, persones avesades en segons quins temes...) em seria difícil seguir unes pautes (de fet tot i amb això ja me és difícil molts cops).

    Ens falta molt per aprendre encara (parlo per mi) i la por a equivocar-nos (eterna companya) sempre ens acompanya.

    Gràcies com sempre pels teus articles i fotos de la vall de Ribes, vall molt maca i sempre disposada a ensenyar-nos (com tú) noves coses, ja que ahir dalt del cim del Torreneules vaig descobrir uns nerets a 2.700 m. d'açada. La muntanya (la Natura de fet) sempre ha estat (és encara) una de les meves aficions mes estimades, i voltar he voltat força, pero mai fins ara havia pogut veure uns valents nerets desafiant l'alçada, el fort vent i el fred, arrelar-se tan amunt.

    La Natura... la nostra millor mestre!

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Jo també necessito una guia, per descomptat,però de tot el que he llegit o he sentit parlar, mai m'ho he cregut si no ha despertat en mi alguna cosa nova dins meu.
    En èpoques de solitud, quant estem en silenci interiorment i especialment, en mig de la Natura, es pot produir quelcom nou dins nostre.
    La creativitat ens demostra que podem extreure dels móns ocults quelcom diferent del que hem conegut fins ara.
    Repeteixo les teves paraules perquè
    estic totalment d'acord amb tu Dani.

    La Natura...la nostre millor
    Mestre!

    Gracies Dani

    Una abraçada

    Marta

    ResponElimina
  3. Tots necessitem encara crosses, més petites o més grans...
    Ser capaços de perdre aquestes seguretats que creiem equivocadament que es la veritat que surt de dins nostre, ens donarà aquesta llibertat que ha de fer que pujem muntanya amunt i quedem allibertas.
    Quan s'està totalment agafat a les creences et tornes ceg i acabes morint als ulls de Déu, de la Naturalesa...
    Quan estiguem totalment despullats sabrem el que significa i gaudirem de la Trinitat.
    Les orientacions poden ser bones, però no són el veritable camí.

    Les fotos un encant fet miracle.

    Gràcies.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Benvinguts de nou Olga i Carles,

    El llarg camí evolutiu de l'ésser humà està sembrat de despulles que anem deixant a mesura que la comprensió es va ampliant dins nostre. És un procés de renúncies constants i de noves adquisicions. L'evolució és mol lenta mentre la ment no s'ha desenvolupat el suficient.
    La capacitat de cercar dins nostre respostes a les preguntes transcendents, és símptoma de que la personalitat està començant a ser utilitzada per l'ànima, i a mostrar el que és en escènica.

    Una abraçada

    Marta

    ResponElimina