LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.

divendres, 27 d’abril del 2012

Flora a la Vall de Ribes i... Analogia

  

nom cient: Malus sylvestris
família: Rosàcies
català: Pomer
castellà: Manzano silvestre
gallec: Macieira 
euskera: Sagarrondo

***
Analogia d'una llavor amb l'evolució de l'ànima
*
De la mateixa manera com passa amb una llavor, que espera mig adormida que es produeixin les condicions adequades per poder-se desenvolupar; fer arrels, germinar i créixer, desenvolupar-se i donar fruits. 
L'ànima des de el seu Devachan 
( Cel) espera poder tornar a encarnar en el moment  adequat en que se li doni la oportunitat per seguir evolucionant.

Intentem relacionar-ho i veiem  la analogia recordant que el que cerquem és trobar la semblança a nivells interns.

Hem de tenir present  el lloc on hem arrelat (quines possibilitats tenim de desenvolupar la consciència),el clima 
(si és hostil o favorable a la nostre naturalesa),l'aliment (els valors en que ens eduquin), la llum del sol ( la possibilitat de créixer i avançar internament, i l'aigua ( si podrem expressar els sentiments).Tots aquest elements ens seran necessàries per poder-nos desenvolupar sense dificultats, física, emocional i mentalment.
Tan si es tracta d'una llavor com si és d'una ànima humana, només néixer, sortim de la foscor del ventre de la mare ( terra) per entrar sota la influència de la llum, que cercarem  encara que sigui de forma instintiva durant tota la nostre vida.
Per una part, la terra és necessària per poder-hi fer les arrels i alimentar-se dels nutrients que li proporciona, si es tracte d'una llavor.L'ànima també necessita encarnar a la terra per poder seguir evolucionant i extreure  de les experiències viscudes, l'aliment  per la seva pròpia consciència.
Ens podríem preguntar: Quin tipus de llavor som? potser portem en el codi genètic el ferment d'un arbre? d'una canya? d'una planta medicinal o d'una herba de prat?...( quina mena de persona som)?
Sabem que al néixer estarem exposats a patir  invasions de plagues, als canvis de temps sobtats, al vent, la calor i el fred excessius. O potser al caure la llavor de la planta ( al encarnar) ho em fet en una escletxa entre roques i haurem de créixer com puguem pressionats i comprimits.
És segur que tan la llavor com l'ànima hauran  de passar per dificultats que a vegades no podran superar. Però siguin quines siguin les circumstàncies en que es trobin, seguiran  creixent buscant la llum a pesar de les dificultats.
Si una llavor ha arrelat en el fons del cau d'un animal, s'estirarà tot el que calgui arrossegant-se  fins trobar la sortida a la llum.
Així evoluciona l'ànima, simbòlicament.
Mentre viu en la foscor la seva consciència es mou arran de terra en posició horitzontal, però en el moment en que troba la sortida    s'aixeca avançant en vertical directe buscant el contacte amb la llum del Sol.