Poema místic
Jo caminava entre la gent mentre seguia el camí; quant el camí s'ha acabat m'he trovat sol amb Vós.
No sé quant s'esvaí la claror del meu dia ni quant els meus companys m'abandonaren.
No sé quant s'obriren les vostres portes i em vaig aturar, sorprès de la música del meu propi cor.
Ni sé si queda encara als meus ulls el rastre de les meves llàgrimes, per més que el llit està preparat, la llàntia encesa i Vós i jo ens trobem sols...
Rabindranath Tagore