LA JOIA DE VIURE LA NATURA

DES DE QUE VAIG OBRIR EL BLOC L'ANY 2011 FINS EL 2015 HI TROBAREU ESCRITS EL NOM CIENTÍFIC, LA FAMÍLIA I EL NOM POPULAR

dilluns, 9 d’abril de 2012

Analogies.

 El recorregut del Sol amb l'evolució de l'Ànima.


(Contemplant una sortida del sol i observant atentament la naturalesa em va venir de forma molt clara aquesta analogia)
*
Heu observat la naturalesa atentament?
Que us diu? Quins pensaments us venen a la ment o quins sentiments experimenteu?
Quant en filosofia esotèrica es parla de l'evolució de l'ésser humà, es fa referència al creixement de la consciència envers el que l'envolta, però especialment a l'efecte que li produeix internament.
Les etapes de foscor i la ignorància dels nostres orígens divins, van donant pas a través de moltes encarnacions al creixement de la llum en forma de comprensió dins la nostre ment i el nostre cor, i ens permet  veure i comprendre amb més claredat el camí que estem trepitjant, per arribar finalment a conèixer els nostres orígens i orientar-nos envers el camí de tornada a la "Casa del Pare", de on varem sortir com el  fill pròdig  en un temps molt llunyà  per descendir a les experiències de la vida i a la densitat de la matèria.  
La analogia del recorregut del sol amb l'ànima és molt evident si es te en compte que la evolució  de la consciència es mesura en termes de Llum 
Amb els primers raig de sol la llum ens arriba en horitzontal    quant encara predomina la foscor. Les ombres que projecten les formes doblen o triplica amb allargada el cos que il·luminen.
Aquesta és l'etapa de l'ànima, simbòlicament,quant tot just comença l'evolució aquí a la Terra.(Entenent la foscor com el poc desenvolupament mental de l'ésser humà primitiu)  
La foscor de la nit, dels subterranis o dels llocs amb poca   llum, son els ambients propicis per la presencia d'entitats contraries a l'evolució superior de l'ésser humà.Formen part de la vibració psíquica més densa del planeta.
Això també ens fa pensar amb la necessitat d'allunyar-nos de la foscor i de la nit, si el que volem és iniciar amb menys dificultats el camí espiritual superior.
Però a mesura que el sol s'aixeca les ombres s'escurcen i la llum va penetrant les formes.   
Quant el sol es situa exactament al Sud a les dotze del mig dia   per uns instants les ombres desapareixen.
Que pot significar aquesta llum que penetra totalment les formes i fa desaparèixer la foscor?
Des de el meu punt de vista és evident que l'ànima ha pres possessió de la forma.  
La foscor i la ignorància de ser la pròpia ànima se esvaït.
Ara hi ha prou llum dins nostre com per poder ser plenament conscients de Qui som i de on venim.
Aquest és simbòlicament el pas de l'ànima sobre el nostre món des de que comença la seva evolució com ésser humà fins que s'allibera totalment de les cadenes que el mantenien lligat a la Terra.  
Mentre contemplava aquella llum creixent vaig recordar que l'església catòlica resa  l'Àngelus a les dotze del mig dia i llavors vaig comprendre que era una invocació a l'ànima, 
a l'Àngel Solar de la nostre vida.