LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic, el popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico, el popular y la familia a que pertenecen.

dimecres, 14 de desembre de 2016

Art Fractal ....i l'Àngel de l'albada ! de Jordi Llimona.


                                 
                                 
                                   



             
                                    




L'àngel de l'albada !  


Era de nit, una nit d'estrelles que parlen i d'aire quiet. A poc a poc els estels s'anaren acotxant  i una claror tènue acaricià el rostre de les muntanyes i de la terra. I vingué lentament  de molt lluny l'àngel de l'albada.
A l'inici la seva presencia sols s'insinuava, lleu com un plomissol. Semblava que vingués del fons de l'univers, de mes enllà del reialme de les estrelles.
Nòmada de cada dia, venia de l'orient, d'un país de somnis, però duia amb ell la llum de la realitat. Dibuixava el contorn de cada cosa i n'acabava pronunciant el nom. Al seu pas la vida adormida durant la nit es desvetllava i novament les cançons de les tasques omplien tot l'aire. 
Com ens obria l'esperança i com ens convidava a la vida l'àngel de l'albada !
Quant apareixia l'àngel de l'albada tot un exèrcit el seguia, un exèrcit que emergia de la foscor i del silenci, un exèrcit de muntanyes i d'arbres, de cases i d'homes, de plantes i d'objectes. Era un exèrcit immens que emergia del fons de la terra i que s'acostava lentament, com vingut de molt lluny, un exèrcit que s'anava apropant, apropant, fins a romandre al seu lloc de cada dia amb llur paraula i llur perfil.
Llavors, l'àngel s'asseia en una roca cansat de la tasca d'encendre els llums del món i deixava escolar-se un xic de temps.
Tot romania aturat: la llum no caminava endavant i  estels i homes detenien llur cursa. Era un moment només. Tot d'un cop, una cortina de llum blanca inundava tota la terra i l'àngel volava amunt, amunt fins fondres amb el sol.

Un dia l'àngel vingué, ales esteses. A la primeria quant encara era lluny, l'alba apuntava amb una blancor  poruga i trèmol-a. Una grisor difosa s'anà estenent per arreu i la natura encara mig adormida, es despertava mandrosa.
A poc a poc la claror anar creixent, fins que tot fou un esclat de color, una dansa de llums i de sons. Les ales rosades de l'àngel cobrien tota la terra, amples, immenses, planàvem majestuoses damunt muntanyes i valls. Després les ales es tenyien de roig, d'un roig de brases i escamparen pel cel plomes enceses. L'àngel anà deixant, d'ací, d'allà, mussolines dorades i taronges sobre núvols, boires i roques.
Tot era encés de foc, d'un foc que donava vida, d'un foc que desvetllava. I el foc s'anava tornant blanc i la vida mes encesa. I l'àngel somreia i volava, solemne i calm damunt la terra dels homes fins on abastava la vista.
-Veniu - digué - , veniu i sacieu-vos de la meva llum rosada, sacieu-vos del meu roig de sang i del meu blanc de plata 
  Jo us retorno el nom de cada cosa i la vida de cada porta. 

L'àngel parlà així i es fongué amb el sol quant s'alça l'astre.


Jordi Llimona

Del llibre
ELS NOSTRES ÀNGELS.


diumenge, 13 de novembre de 2016

Art Fractal ... i Poema de Tagore !

















 Mi Canción

Mi canción te envolverá con su música hijo mío como un beso de bendiciones.Cuando tu estés solo se sentará los brazos entrañables del amor.
Te tocará la frente como a tu lado y te hablará al oído; cuando estés entre la gente te cercará para aislarte de ella.

Mi canción será como unas alas para tu sueño y se llevará tu corazón hasta el fin de lo ignorado.
Cuando la noche negra se eche en tu camino, mi canción será sobre tu frente como la estrella fiel. Se sentará en las niñas de tus ojos y guiará tu mirada hasta el alma de las cosas.
Cuando mi voz se calle con la muerte mi canción te seguirá hablando en tu corazón vivo.


Rabindranaz Tagore.


                                   extraído del libro ,  !La luna nueva!



divendres, 21 d’octubre de 2016

Art Fractal! i..."El Kybalión"













El Principio de Causa y Efecto


" Toda causa tiene su efecto; todo efecto tiene su causa;
Todo sucede de acuerdo con la Ley; la suerte no es más que el nombre que se le da a una ley no conocida;
Hay muchos planos de casualidad, pero nada escapa a la Ley".

                                               El Kybalión

dimarts, 18 d’octubre de 2016

Flora d'estiu a la Vall de Ribes! i ... Poema místic de Tagore !



                                                                                   
                                                                 
                                         

                                                                             
                                         

                                                                               
                     Només una part dels meus dons està en aquest mon
                                                 l'altre està en els meus somnis.
                                       
                            Vos, que sempre eludiu el meu contacte, 
                                            atanseu-vos a mi en secret silenci,
                                               amagant la vostre llum.

                                Us coneixeré per l'estremiment en la foscor,
                                                  pel murmuri dels mons no vistos,
                                           pel respir de la platja desconeguda...

                 Us conexionaré per la sobtada delícia del meu cor,
                                                    que es fondrà en llàgrimes.

                                                                                 
                                                                                   Rabindranaz Tagore

                                                                                 

                                                                                   

dissabte, 8 d’octubre de 2016

Flora de la Vall de Ribes! i... *Cant espiritual de Joan Maragall *

























I quant vingui aquella hora
de temença
en que s'acluquin
aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor,
uns altres de mes grans
per contemplar
la vostre faç inmensa!

                                                                                     Joan Maragall