LA JOIA DE VIURE LA NATURA

DES DE QUE VAIG OBRIR EL BLOC L'ANY 2011 FINS EL 2015 HI TROBAREU ESCRITS EL NOM CIENTÍFIC, LA FAMÍLIA I EL NOM POPULAR

dijous, 21 de juny de 2012

Flora de la Vall de Ribes i.../ Reflexió


nom científic: Malva sylvestris
família: Malvàcies
català: Malva
castellà: Malva


nom científic: Calystegia sepium
família: Convolvulàcies
català: Corretjola 
castellà: Correhuela



nom científic: Centaurea nervosa
família: Compostes
català:Centàurea 
castellà: Aciano



nom científic: Rosa canina
família: Rosàcies
català: Gabarrera canina
castellà: Escaramujo




nom científic: Oxalis acetosella 
família: Oxalidàcies
català :Oxalis blanca
castellà: Acederilla




nom científic: Knautia arvensis
família: Dipsacàcies
català: Vídua borda
castellà: Escabiosa de bosque



nom científic: Leucanthemum vulgare
família: Compostes
català:Margarida
castellà: Margarita mayor


nom científic: Ballota nigra
família: Labiades
català: Malrrubí 
castellà: Marrubio negro 


nom científic: Erysimum helveticum
família: Crucíferes
català: Eríssim
castellà: Erísimo 

*

Les Pors i la Societat

Una  de les coses que potser no ens plantegem és sens dubte com som realment.  Com hauriem de relacionar-nos dins d'aquest trencaclosques que formem entre tota l'espècie humana i dins de la nostre societat en concret ?
Només cal observar el comportament propi i el dels que tenim al voltant per veure que gairebé tot el que decidim hi fem estar regit per la por. No fem el que lliurement faríem si no fos perquè estem condicionats per els prejudicis de tota mena, i també per la conveniència i la seguretat que ens dona el conegut.
Anem pel món interpretant el paper d'un personatge que no es correspon amb el que és l'actor.
No es tracte només del aparent, de com ens mostrem davant la societat sinó, de les motivacions que hi ha en el fons de la nostre consciència.
La falta total d'auto-estima fa que ens mostrem al món com el que creiem que pot agradar més els altres, encara que no hi tingui res ha veure amb el que som o voldríem ser.
És ben evident que quant tenim por no som nosaltres mateixos ni  ens expressem sincerament. Aquesta repressió sovint inconscient, al cap dels anys provoca frustració i una gran inseguretat perquè realment no sabem qui som hi hem perdut la capacitat de saber-ho.
És tanta la inèrcia i la força de la costum que encara que a vegades intentem mostrar la realitat que portem dins, com que aquest canvi provoca una reacció del nostre entorn, ens fem enrere per no sentir-nos rebutjats per aquella societat amb la qual no ens hi identifiquem però que no tenim la valentia de fer-li front.
Ens ocupem de resoldre teòricament els conflictes del món, parlem de fraternitat i d'amor, però a l'hora de la veritat la nostre actitud ho nega.Tenim ideals i bones intencions però tota l'energia que podríem utilitzar constructivament es destrueix quant tenim por.
Tenim tantes pors...
En realitat tenim por de nosaltres mateixos.  

4 comentaris:

  1. Gràcies per l'article i fotos Marta.

    La por, sentiment oposat a l'amor.

    Tenim por a ser nosaltres, per que els altres (que també tenen por a ser com a ells els hi agradaria ser) segueixen unes pautes marcades per la societat, creences, cultura, etc.

    No es té dret a ser diferent en un món "d'iguals" que segueixen les pautes d'algú que sí és mostra diferent e imposa unes modes, costums, ètica... que són fàcils d'acceptar per la major part de la societat, estalviant-li en aquesta el tenir que mostrar-se com realment és i evitant-li el tràngol de no ser acceptat pels demés..., això sí, a un preu... el preu de que qui és mostra diferent marqui les pautes i el destí dels qui no s'atreveixen a ser-ho.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Doncs si Dani,
    És ben evident que tots tenim algun tipus de pors.
    Sabem mol bé que a aquells que tenen el poder sobre les masses els convé que sigui així.
    Quant es te por la ment no pot raonar com ho hauria de fer, i actualment veient les noticies de tot el món sabem que les pors son generals, encara que per uns siguin més accentuades que per altres.
    Cal estar ben informats del que passa pel món, però en comptes de ser derrotistes portant constantment la por ficada al cos, hauriem d'aprendre de les equivocacions que hem comès, ser constructius i aprendre a viure.

    Agraeixo la teva opinió Dani

    Una abraçada

    Marta

    ResponElimina
  3. Les pors...
    elles neixen ja en nosaltres, portem pors acumulades de la mare, dels nostres avantpassats i d'altres vides que no hem sabut ni sabem fer marxar.
    La llibertat és la nostra meta, el nostyre destí per viure una vida de glòria.
    Sí, també és veritat que parlem molt de fraternitat, igualtat, de valors espirituals. En realitatr ens omplim la boca de paraules, però aquestes paraules són fredes i buides al no anar acompanyades de l'acció permanent.Abans que res hem de sempre nosaltres mateixos, ser espontànis, originals i sobre tot mostrar-nos tal com vol el MESTRE que no entén de superficialitats i hipocresies.
    No ens han de valdre les excuses oper deixar de fer el que és realment real, bonic, bo i veritable.


    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Tal com diu el Dani... (La por és el sentiment oposat a l'amor)
    La pau al món no serà possible mentre dins del nostre cor no hi haguem cultivat l'amor. El dia que l'amor sigui demostrat en la vida de la humanitat,les pors deixaran d'existir i llavors sobrevindrà la pau que tan desitgem.

    Una abraçada Olga i Carles.

    Marta

    ResponElimina