LA JOIA DE VIURE LA NATURA

DES DE QUE VAIG OBRIR EL BLOC L'ANY 2011 FINS EL 2015 HI TROBAREU ESCRITS EL NOM CIENTÍFIC, LA FAMÍLIA I EL NOM POPULAR

dimecres, 13 d’agost de 2014

Flora i faune de la Vall de Ribes ! i ... "L'àngel de la carícia" de Jordi Llimona







nom científic: Papilio podalirius
família: Licènides



nom científic: Silene vulgaris
família. Cariofilàcies
català: Silene
castellà: Silene




nom científic: Sempervivum tectorum
família: Crasulàcies
català: Matafoc 
castellà: Alcachofera de gatos
galleg: Herba punteira
euskera: Betibizi








 Nom científic. Pyrrocoris apterus




nom científic: Plantago media
família: Plantaginàcies
català: Plantatge mitjà
castellà: Llantén mediano




nom científic: Oenothera biennis
família: Onagràcies
català: Oenotera 
castellà: Hierba del asno




nom científic:Pentatoma rufipes
família. Hepteròptedas




 ! l'Àngel de la Carícia !

Deserts, deserts, tan plens de sorra i tan buits de fonts, deserts esquius i desolats, on trobarem l'aigua ?
Però l'aigua existeix.
I existeixen les carícies, tan humanes, i les abraçades, tendres i apassionades, i les infinites besades.
Existeixen en el nostre desert. Gracies a elles els homes mantenim el delit de viure, la força i l'enllà. Sí, és així,malgrat tota l'aridesa de la vida, malgrat tants deserts i tantes espines, existeixen les carícies que ens permeten mantenir la il·lusió i continuar el camí, carícies que tots desitgem, carícies que tots esperem, carícies que son com un àngel.
I l'àngel existeix, l'àngel de les carícies. fins viu en el desert. ¿Qui podria viure en el desert si no fos un àngel? Ell viu en el desert desolat, en el desert sense vida, allà d'on els homes fugen, on només habita el silenci. L'àngel no te por ni de la sorra mortal ni de la desolació tan afrosa. I quant et trobes en ple desert, perdut, sense sortida,et resta una ruta: l'àngel.
Ell ve i t'acaricia el rostre i et besa el front, i tu camines i camines, sempre enllà, sense aturall, puig quant un àngel ens acaricia tot roman obert davant nostre.
- Infant que no es conegut les carícies, no tinguis por ni et sentis insegur: l'àngel vindrà.
- Jove que no es conegut les besades , no tinguis por ni et sentis trist ni frustrat: l'àngel vindrà.
- Home que no es conegut les abraçades, no tinguis por ni et sentis pobre, no en sofreixis ni et neguitegis: l'àngel vindrà.
- Ancià que no es conegut els somriures, no tinguis por ni et sentis sol, no ploris ni t'esllangueixis: l'àngel vindrà.
Sí, l'àngel ve sempre, l'àngel de les carícies, l'àngel que acaricia i besa i abraça, l'àngel que ens renova la vida i ens fa renéixer de les cendres. L'àngel ve, i és com un pur regal.
I un dia l'àngel vingué.
Tot ell era amable, l'àngel de la carícia. Acariciava com una brisa suau, com un color de posta.
-Totes les carícies son bones - digué- I totes parlen i fan viure. Jo acaricio incessantment, acaricio amb les mans i amb la mirada. Agafo les mans humanes i les estrenyo suaument, ma amb ma.
Passo els dits amb tendresa infinita damunt dels rostres humans, i jugo amb la carn i ressegueixo els rostres com si llegís a través dels meus dits. Soc un etern acariciar, sense neguit, tranquil.lament. 
- Acaricieu sempre, homes de la terra, acaricieu sempre -deia l'àngel mentre ens acariciava amb les seves mans- Són belles les carícies. I humans. Son belles quant les necessiteu, quant passeu el desert o pugeu al calvari. Però potser son més belles encara quant no les necessiteu, quant son un pur do.
A les paraules de l'àngel els humans van comprendre que la carícia mai no fa nosa. Vam entendre els seu llenguatge, una parla de cossos i d'esperits, i nosaltres, tan pobres i sols, ens sentirem rics i acompanyats, ens sentirem propers als altres. I vam ser feliços. Vam recuperar aquella felicitat que ens havien robat de segles i de mil.lenis.
I ja tot va ser una carícia, una carícia de sol de llum i d'estrelles , una carícia d'aigua i de fonts i de mars, una carícia de vent i d'olors i de cants, una carícia de colors i de flors i d'albades, però sobre tot una carícia de mans i de besades. Sí, tot era una immensa carícia, tan gran com els espais infinits, tan suau com les mans d'una mare. 
Tot va ser una carícia i els homes trobaren la llar. 

Jordi Llimona

( extret del llibre  "Els nostres àngels" )

2 comentaris:

  1. Més fotos boniques i profundes paraules. Els insectes i els flors... poder l'esperit de treball d'uns Deves amb d'altres?

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  2. Els Deves o esperits de la Naturalesa es dediquen a construir totes les especies i diferenets famílies dins del regnes i sempre treballen en col.laboració als uns amb els altres.
    Son els que formen part dels elements; els de la terra,( gnoms) els de l'aigua ( ondines) els del foc ( salamandres) i els de l'aire, (les Sílfides).
    Però hi ha altres entitats dèviques o Ángels que tenen funcions molts diverses dins l'evolució de la nostre petita Terra que son de categoría molt superior, que ens acompanyen sempre i ens protegeixen.

    Una forta abraçada Dani

    ResponElimina