
nom científic: Erodium cicutarium
família: Geraniàcies
català: Agulloles
castellà: Alfilerillo
gallec. Bico-de-cegonha
nom científic: Veronica persica
família : Escrofulariàcies
català: Verònica
castellà: Verónica
gallec: Verónica
català: Verònica
castellà: Verónica
gallec: Verónica
nom científic: Coccinella septempunctata
família: Coccidellinàcies
català: Marieta
castellà. Mariquita
nom científic: Euphorbia helioscopia
família: Euforbiàcies
toxicitat: ***
nom científic: Nimphalis io
família: Nimfalidàcies
català: Pavó reial
castellà: Pavo real
nom científic: Salix caprea
família: Salicàcies
català: Salze
castellà: Sauce cabruno
gallec: Salgueiro
euskera: Zumerika
família: Salicàcies
català: Salze
castellà: Sauce cabruno
gallec: Salgueiro
euskera: Zumerika

nom científic::Lamium purpureum
família: Lamiàcies
català: Lamium púrpura
castellà: Lamio púrpura
Pensament !
Quant l'ésser humà es conegui a si
mateix descobrirà els seus orígens.
Al allunyar-nos de casa deixem enrere els records dels nostres orígens fins arribar a oblidar-los.
A mesura que avancem en aquest cercle i havent donat l'esquena al nostre passat, un dia comencem a sentir una certa anyorança fins que havent donat la volta completa descobrim i reconeixem la nostre procedència.
No hem desfet el camí anant enrere per trobar les nostres arrels, (tal com ho faríem per anar i tornar de la casa on vivim), sinó que ho hem descobert perquè hem avançat anant endavant.
El "kit" de la qüestió resideix, crec que jo, en el "per què de tot això?
ResponEliminaSe que n'hi han coses que escapen al nostre enteniment (encara) però no deixa de ser una qüestió intrigant el per què.
Gràcies Marta.
Una forta abraçada
Bello y acertado pensamiento...
ResponEliminaGracias Marta por compartir estas bellas fotos del valle de Ribes :)
Un fuerte abrazo.
Marcos.
Filosofar sobre aquestes qüestions ens fa anar més enllà de la imaginació. A vegades reflexionant sobre un tema concret descobrim altres coses que no son precisament el que buscàvem.
ResponEliminaSaber perquè?, potser el dia que menys ens ho pensem se'ns encendrà la llumeta!
Gracies i
Una forta abraçada Dani
Bienvenido a tu casa Marcos
ResponEliminaAgradezco tus amables palabras y tu visita
Un fuerte abrazo
Intrigant, arrivar als nostres origens anant sempre cap endevant sensa pensar en el passat.Per mi el passat és quasi tan important com el present quan reflexiono sobre el camí de la humanitat.La preguna és: ens sabremm reconéixer en aquest futur llunya com els éssers creadors d'aquest cercle?
ResponEliminaUna abraçada
Passat, present i futur són una mateixa cosa. No hi ha diferència en el seu núcli. Només les experiències es van modifucant i en aquest camí de preguntes i respostes sorprenents, la imaginació cedeix el pas a la intuició i a partit d'aquí l'angel solar fa la seva presència.
ResponEliminaGràcies.
Una forta abraçada.
El passat és important si tenim en compte que el que som avui és el fruit del passat.Ens hem format de les experiències viscudes i això ens condiciona la vida fins a tal punt que hi ha qui només viu dels records.
ResponEliminaEl present tal com ho veig jo és l'únic real, perquè el passat pertany a la memòria i el futur a les esperances. El que varem viure en el passat en el seu moment també va ser present, així com serà present el que ara ens imaginem com el futur.
La teva pregunta no és gens fàcil de contestar.
Jo crec que a mesura que ens anem coneixent a nosaltres mateixos és quant descobrim qui som realment i llavors comencem a comprendre la raó d'haver construït el cercle. Dit d'altre manera, hem construït el nostre destí.
Una abraçada M.Carme
No és gens fàcil que la nostre ment comprengui que el temps no es pot fraccionar, perquè en realitat la ment i l'evolució de tots els regnes de la naturalesa es desenvolupen en el temps.
ResponEliminaA vegades però al reflexionar sobre aquest concepte del temps, pot venir a la ment el fet que en els somnis a vegades vivim experiències passades i també- de manera no tan freqüent- podem viure experiències que pertanyen al futur.
Llavors ens podem preguntar si realment l'únic que existeix és un etern present. Que tot en la creació està escrit i que no és el temps el que passa sinó que som nosaltres qui passem per el que anomenem,Temps?
Una abraçada Olga i Carles