Relació i Comunicació
(un apunt astrològic esotèric)
Mirant un dia la carta astral d'un bon amic de fa molt temps, em va fer pensar amb la dificultat que podem tenir a l'hora de comunicar-nos amb els altres, quant en una vida determinada ens falta algun dels quatre elements, amb la conseqüent separació o discrepància.
Per exemple; ens falta l'element (aigua), ja sigui perquè de naixement no tenim cap planeta en signes d'aigua o perquè el Sol i l'Ascendent pertanyen a altres elements.
Això pot significar que ens serà molt difícil de congeniar amb persones de tipus emocional perquè possiblement tindrem aquell aspecte de la nostre naturalesa bastant inhibit i ens costarà d'expressar-lo. En sentit esotèric, hi poden haver altres raons però ara no venen al cas.
Això pot significar que ens serà molt difícil de congeniar amb persones de tipus emocional perquè possiblement tindrem aquell aspecte de la nostre naturalesa bastant inhibit i ens costarà d'expressar-lo. En sentit esotèric, hi poden haver altres raons però ara no venen al cas.
Igualment ens passarà amb altres persones amb qui ens vulguem relacionar si hi ha mancança d'algun element per una de les dues parts.
Aquesta observació em va fer comprendre el perquè en general, no podem establir una total comunicació amb les persones mes properes, a nivell físic, emocional o mental.
Les energies similars atreuen el similar.
La relació física de les dues parts pot donar bons resultats, així com les relacions entre persones emotives o entre persones més mentals.
La relació física de les dues parts pot donar bons resultats, així com les relacions entre persones emotives o entre persones més mentals.
En general i especialment en les parelles el físic i l'emocional es poden complementar, però el que ja es més difícil es poder congeniar de més a més amb la ment, o sigui, en els tres nivells a la vegada.
Si fos així hauríem trobat la relació perfecte.
Si fos així hauríem trobat la relació perfecte.
Hi ha que congenia molt bé mentalment, d'altres, compartint les seves emocions i d'altres físicament, però sempre hi queda un buit que necessitem omplir y cerquem trobar-lo en altres relacions.
Perquè succeeix això?
Jo crec que és degut a que sempre es comencen les relacions per la atracció física, externa. Si es produeix la atracció ens indica que les energies en aquest nivell son similars, després és possible que aparegui l'aspecte més emotiu i si hi ha sort, potser congeniarem mentalment.
Però si una relació comença a la inversa des de els nivells mentals i d'idees en comptes de la atracció física, els resultats de la relació seran totalment diferents i tindran una base molt més ferma, encara que després pot anar neixen el sentiment i la atracció física.
Sempre he pensat que l'autèntic amor i comprensió entre les persones comença en una bona amistat.
L'astrologia esotèrica m'ha ajudat molt a coneixem a mi mateixa, a relacionar-me, i sobre tot, ha comprendre als altres.
Sembla ser que el comentari anterior que he fet no ha quedat publicat.
ResponEliminaResumiré. Deia que és una sort poder disposar de persones amb tants coneixements com tu, que a més entens d'astrologia esotèrica.
Sempre aprenem quelcom nou amb les teves entrades.
Gràcies Marta. Una forta abraçada
Doncs no m'ha arribat el primer comentari que es fet Dani.
ResponEliminaNo creguis que soc una persona que ha estudiat molt, t'ho dic sincerament. En la meva ment sempre hi ha hagut mancances per els estudis més intel·lectuals.
En canvi els estudis esotèrics no els he hagut de memoritzar mai, en entrat dins meu sense haver d'esforçar gens la ment.
Quant anava a l'escola em costava molt retenir el que ens ensenyaven, encara que sempre em vaig esforçar per poder treure bones notes.
En canvi la religió,les
matemàtiques,la geometria i tot el que tingués a veure amb la música i l'art, era l'únic que comprenia i en gaudia.
Jo vaig haver de deixar l'escola als catorze anys per motius familiars. Tot el que he après ha estat per mi mateixa, perquè les ganes de superar-me i de saber per poder comprendre les coses de la vida, sempre m'hen acompanyat.
Em sento molt agraïda per haver pogut ser útil als altres i compartir el que jo soc.
Gracies Dani per les teves paraules,sempre tan reconfortants.
Una forta abraçada
Abans d'aquest comentari, vaig fer-ne un altre més extens però que a la fi venia dir el mateix. El problema es va produir a l'introduir les dades a la finestra i donar-li al "publicar". Sembla ser que no li va agradar en aquell moment i es va produir un error. No t'amoïnis que no es per problemes en el teu blog.
ResponEliminaSuposo que com tampoc puc dir que faci molt anys que em dediqui a profunditzar en tot això, quan veig a persones que en porten força i tocant diverses branques d'aquesta Saviesa, llavors, em resulta encoratjador.
De fet en l'ambient personal que m'envolta no interessa massa el tema espiritual. Suposo que per això quan trobo (encara que sigui virtualment) persones amb els mateixos interessos m'hi sento a gust.
Se que el camí espiritual és solitari i cadascú l'ha de recórrer en solitud (amb això tinc avantatge, doncs no em considero una persona molt sociable), però de vegades crec que n'hi ha moments en que tanta solitud no és beneficiosa.
Gràcies Marta per els teus comentaris.
Una forta abraçada
Gràcies per aquesta extraordinaria i súbtil explicació Marta.
ResponEliminaNosaltrers també pensem que unes b.ones relacions de parella han de començar per els nivells més íntims, és a dir en la consciència. És evident que la part física ha de sen un punt important però si ens quedem en aquí la mort de la relació està assegurada.
Començar amb una amistat sempre té un premi en el camí.
En el cas del Carles i jo va començar en els nivells mentals...
Una abraçada.
Així és Olga, la meva experiència personal em va ensenyar que l'amor no es basa només en l'enamorament, que en principi pot ser molt bonic quant succeeix i és compartit, però aquest estat és passatger, una il·lusió, que quant s'esvaeix no queda res si no es comparteixen idees i uns valors més reals.
ResponEliminaUna abraçada