LA JOIA DE VIURE LA NATURA

DES DE QUE VAIG OBRIR EL BLOC L'ANY 2011 FINS EL 2015 HI TROBAREU ESCRITS EL NOM CIENTÍFIC, LA FAMÍLIA I EL NOM POPULAR

dimecres, 28 de novembre de 2012

Flora de finals d'estiu a la Vall de Ribes i... Reflexió /



nom científic: Malva alcea
família: malvàcies
català: malva
castellà: malva
euskera: lore farfaila
galleg: mauva



nom científic: Ribes alpinum
família:crucíferes
català: groseller ( fruit) grosella
castellà: calderilla tremoncinera 
Euskera: andere-mahatsa
Galleg: groselleira


 nom científic: Silybum marianum ( llavors)
família: compostes
català: card marià
castellà: cardo mariano
euskera: Maria'ren khardia
galleg:cardo-de-nossa-senhora





nom científic: Datura stramonium
família: solanàcies
català: estramoni
castellà: estramónica
euskera: pikozoro
galleg: figuera do inferno
toxicitat: (***)




nom científic: Impatiens bolfourii
família: balsaminàcies



nom científic: Solidago virga-aurea
família: compostes
català:vara d'or
 castellà:vara de oro
galleg: ver-ga-de-ouro




nom científic. Eupatoria cannabinum
família: campanulàcies
català:eupatori
castellà:canabina
Euskera: orrotxeta
galleg: eupatório



Reflexió 

Què significa la Realitat per nosoaltre? 


Ens hem fet aquesta pregunta alguna vegada?
De quina realitat estem parlant?, d'una realitat personal  o cerquem una Realitat més profunda que va més enllà?
Cada persona viu la seva Realitat,  perquè observa la vida des de la pròpia perspectiva d'acord als valors que cultiva i amb els quals s'identifica.  
Si ens fem aquesta pregunta  vol dir que no sabem el que és la Realitat que busquem. Llavors, com podem reconèixer la  Realitat si no sabem el que és ? O potser no ens és tan desconeguda com ens pensem?.
No oblidem però que la vida està en moviment constant i que al pas del temps ens anem transformant i amb nosaltres el concepte que en tenim de la Realitat.

3 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu Marta.

    Com jo ho entenc, la realitat és la que és al marge del que nosaltres ens creiem que és.

    La "nostra realitat” que percebem com real, és la que ens subministren els nostres sentits tant físics com psíquics, i precisament pel fet de que aquest sentits no els tenim proument desenvolupats, la realitat serà la que la nostra consciència sigui capaç de percebre per mitjà d'ells.

    A mesura que anem evolucionant i els nostres sentits vagin perfeccionant-se, la nostra captació de la realitat per mitjà de la nostra consciència serà cada cop més precisa i, per tant, més propera a l’autèntica realitat.

    En altres paraules, la realitat canvia segons nosaltres canviem i a mesura que més i més evolucionem, més i més ens aproximen a la Realitat Absoluta.

    Gràcies Marta per la interessant reflexió i per tornar-te a tenir entre nosaltres.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gracies per complementar el meu pensament Dani.

    La teva resposta m'ha fet fer una altre pregunta...

    Existeix una Realitat Absoluta?

    Una de les preguntes que la majoria de filòsofs s'en fet des de sempre ha estat aquesta:
    Existeix un Principi i un Fi? o Tot és Etern?

    La ment no pot arribar a imaginar res que no conegui, que tingui uns orígens i una finalitat.

    Estem navegant eternament per l'Espai, per un mar on no hi port? De on hem sortit i cap a on ens dirigim? Som capaços d'imaginar quelcom que no ens hagin ensenyat les Sagrades Escriptures?

    A vegades al imaginar quelcom semblant, ens fa por de perdre la raó, però potser en el món hi ha moltes més persones de les que ens pensem que s'ho en plantejat alguna vegada.
    Jo penso que el Viatge és etern i que sempre hi haurà un més enllà per descobrir!

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  3. Jo crec que sí existeix una Realitat Absoluta a partir del moment que creiem en Quelcom Absolut.Per tant, si existeix un Absolut ha d'existir aquesta Realitat. Com humans no podem entendre l'Infinit, però jo sempre dic com exemple quan es tracta d'aquest tema: Una línia recta no te fi, però quan hem fet una passa en una direcció determinada, oi que estem una passa mes lluny d'on veníem i una més aprop d'on anem?, doncs como jo ho entenc l'Absolut és quelcom semblant (si es pot utilitzar aquest dolent exemple). Sempre estem anant cap Ell però mai arribem al ser Infinit, però tot i amb això cada cop estem mes lluny del res i més a prop del Tot, es a dir Ell.

    Poder es tracti d'un raonament simplista però hagi ho intento imaginar per a entendre allò que encara no puc entendre al meu inferior nivell com a partícula minúscula de l'Univers.

    Gràcies Marta per oferir-me la oportunitat de filosofar en aquests temes tan transcendentals.

    Una abraçada

    ResponElimina