LA JOIA DE VIURE LA NATURA

DES DE QUE VAIG OBRIR EL BLOC L'ANY 2011 FINS EL 2015 HI TROBAREU ESCRITS EL NOM CIENTÍFIC, LA FAMÍLIA I EL NOM POPULAR

diumenge, 12 d’agost de 2012

Flora de la Vall de Ribes i... Pensament !



nom científic: Hyocyamus niger
família: Solanàcies
català: ?
castellà: Beleño negro
toxicitat: (***)



nom científic: Calluna vulgaris
família:  Ericàcies
català: Bruguerola
castellà: Brezo común
gallec: Barba-do-monte
euskera: Aiñarr



nom científic: Origanum vulgare
família: Labiades
català: Orenga
castellà: Orégano 
gallec: Ourégào
euskera: Orengana



nom científic:  Buxus sempervirens
família: Buxàcies
català: Boix
castellà: Bujo
euskera: Amaxatun






nom científic: Alliaria petiolata
família: Brasicàcies
català: Alliària
castellà: Hierba del ajo
gallec: Erva-dos-alhos
euskera: Baratxuri


nom científic: Polygala amara
família: Poligalàcies
català: Herba de la tos
castellà. Polígala







nom científic: Crataegus monogyna 
nom del fruit en català: Pometa de pastor 
família: Rosàcies
català: Arç blanc
castellà: Espino blanco
gallec: Espinheiro
euskera: Elhorri




L'Univers ens parla !

Ens parla l'Univers i ens parla la Naturalesa.
A cada instant estem reben missatges i insinuacions en forma de fets quotidians, paraules, imatges i sensacions que generen idees i pensaments.
Hem de tenir els sentits ben desperts si volem desxifrar el seu missatge !
La clau per poder-hi  entrar és dins el cor de totes les coses, i si la sabem trobar, se'ns obrirà el cor de tot l'Univers.
Una paraula perduda ens pot donar la resposta als nostres dubtes  si no ens adormim.
La oportunitat arriba i se'n va.
No la deixem passar de llarg...! 

4 comentaris:

  1. Quan estiguem disposats a despullar-nos veurem i viurem aquests missatges constants com una vida nova.


    Sensacionals les fotos de les flors. Cada una d'elles ens fa entrar en el miratge i miracle del seu llenguatge més profund i els devas es fan els nostres companys.


    Gràcies Marta.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Crec que cada vegada més sovint la Natura va obsequiant-me amb vivències que, poder només perceptibles als meus ulls, m'ensenyem o suggereixen coses les quals, unides a la intuïció i al neguit de voler saber cada cop més, presenteixo van conduint-me cap a una direcció.

    És una percepció que pot ser errònia o fictícia, però així em sembla.

    Gràcies com sempre Marta per les fotos, els pensaments i la bona voluntat.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Cada persona viu les seves experiències internes d'una manera pròpia i única. Descriure el que experimentem o el que ens fa sentir el contacte amb la Natura, no és fàcil perquè no es tracte de quelcom que la ment concreta pugui expressar exactament com ho viu internament.
    Es tracte d'un estat de consciència que només el que ho viu, sap que per ell allò és una realitat.
    Crec que és en una de les primeres entrades d'aquest bloc, que hi tinc un pensament referint-me a la meva manera de percebre el món ocult, i la opinió que en puguin tenir els altres de mi.
    El pensament és aquest:

    " Si jo soc real, tot el que surt de mi és real, si no no ho soc, tot és il.lusió "

    En totes les vivències que he tingut al llarg de la meva vida,he utilitzat el discerniment i
    puc afirmar, que tot el que he exterioritzat hi estic compartint, per mi és una realitat.

    A mesura que la humanitat evolucioni en el camí ascendent, els seus cossos es sensibilitzaran de tal forma que els serà un gran martiri haver de viure en grans ciutat on les aglomeracions de gent i egregors creats en els nivells més inferiors, interferiran tan com puguin en el seu camí.
    És aconsellable buscar sempre que es pugui el contacte amb la Natura i deixar, encara que només sigui per unes hores fora de la nostre ment, tot el que ens lliga a la vida mundana.

    Una abraçada Dani

    ResponElimina
  4. Estar mol apercebuts a totes les coses ens deslliure de l'esclavatge i la atenció constant en nosaltres mateixos.
    No és possible entrar en contacte amb els éssers invisibles de la Naturalesa si només estem pendents de la pròpia vida.
    L'oblit de si mateix és el símptoma de que estem preparats.

    Una abraçada Olga i Carles

    ResponElimina