nom científic: Gentiana burseri
família: Gencianàcies
català: Argençana
castellà: Junciana
gallec: Argençana-dos-pastores
euskera: Errotxa
nom científic: Gentiana alpina
família: Gencianàcies
català: Genciana alpina
castellà: Genciana
nom científic: Lilium pyrenaicum
família Liliàcies
català: Marcòlic
castellà: Flor de Lis
gallec : Cangorea
euskera Zitorigorri
gallec : Cangorea
euskera Zitorigorri
nom científic: Campanula scheuchzeri
família: Campanulàcies
català: Campanetes
castellà: Campanillas
nom científic: Pedicularis pyrenaica
família: Escrofulariàcies
català: Pedicular dels Pirineus
castellà: Gallaritos
nom científic: Senecio jacobaea
família: Compostes
català: Herba de sant Jaume
castellà: Yerba de Santiago
gallec: Herva-do-Santiago
gallec: Herva-do-Santiago
nom científic: Prímula farinosa
família: Primulàcies
català: Prímula farinosa
castellà. Primavera harinosa
nom científic: Rosa pendulina
família: Rosàcies
català: Rosa alpina
castellà: Rosal alpino
nom científic: Phyteuma hemisphaericum
família: Campanulàcies
català: Piteuma
castellà: Piteuma
nom científic: Carlina acaulis
família: Compostes
català: Carlina
castellà: Carlina angélica
gallec: Cardonerito
euskera: Illargui-lora
gallec: Cardonerito
euskera: Illargui-lora
Analogia de la papallona amb l'ànima humana!
Quant observo els diferents regnes de la naturalesa, amb el seu comportament i la manera com es desenvolupa la seva vida, sovint hi veig reflectida l'evolució de l'ànima humana.
Tot es repeteix de forma similar, des de el més gran fins el més petit en l'escala evolutiva i en els diferents regnes de la Naturalesa.
Tal com deia Hermes Trismegistus,
" Igual és a baix que a dalt i, igual és a dalt que ha vaig"
Tot es repeteix de forma similar, des de el més gran fins el més petit en l'escala evolutiva i en els diferents regnes de la Naturalesa.
Tal com deia Hermes Trismegistus,
" Igual és a baix que a dalt i, igual és a dalt que ha vaig"
Sabem que la papallona posa els ous dins d'una flor perquè quant les larves néixin, trobin l'aliment necessari en els fruits que s'hauran desenvolupat en aquella planta.
Les larves creixeran fins transformar-se en erugues, després en crisàlides i finalment en papallones iguals als seus progenitors.
Comparant l'home primitiu individualitzat pel seu Àngel solar o Jo superior, amb la (Papallona) passa quelcom semblant si hi sabem veure les analogies.
L'àngel infon la llavor de la ment en l'home primitiu, que li permetrà desenvolupar-se fins arribar el moment d'alliberar-se de la forma que el comprimeix.
La llavor de la ment creixerà alimentant-se de les experiències viscudes mentre es va formant.
La analogia de l'home amb la crisàlide que es transforma en papallona és l'etapa en que l'ésser humà s'allibera de les experiències personals, per entrar en el regne superior i transformar-se en un Àngel.
El procés evolutiu es repetirà, i la nova papallona buscarà una flor per posar-hi la seva llavor.
La humanitat infantil es pot comparar a l'eruga que, arrossegant el seu cos per terra viu les seves experiències des de una perspectiva summament limitada.
Quant la larva fa la metamorfosi i es transforma en papallona, s'ha produït una mutació, un " miracle" . A partir de llavors ja no s'alimentarà dels fruits ni de les fulles, sinó que ho farà del nèctar de les flors.
Ha desenvolupat ales per poder volar i la seva perspectiva s'ha expandit enormement.
De viure en l'element terra, ha passat a fer-ho a l'aire, el més subtil dels elements.
De la mateixa manera l'ésser humà evolucionat espiritualment, s'eleva per la consciència assolida deixant el que és material "per sota dels seus peus" L'aliment mental que absorbeix a partir de llavors és cada cop més selectiu i refinat. La consciència s'expandeix i des de les altures assolides veu un món més real i pressentit, però desconegut fins el moment.
Ens podem preguntar quina mena de llavors hi ha implantades en les ments de la humanitat, perquè de papallones n'hi ha de mol diverses...
Si, es més crec que aquestes ments no deixen de sorprendre'm, cada dia n'apareixen de noves.
ResponEliminaun abraçada
Gràcies Marta.
ResponEliminaLa Papallona és la Vida Real que hem de desemvolupar a mida que ens anem fem Conscient de qui realment som.
Una abraçada.
La papallona mai l'agafaràs si vas darrera d'ella. Només quan estiguis quiet vindrà a tu i se't posarà damunt teu. Podríem fer la mateixa analogia amb el ser interior, que com vas dir en un dels teus comentaris, només es manifestarà quan s'estigui preparat.
ResponEliminaUna abraçada
Gracies Toni per el teu comentari.
ResponEliminaPossiblement sigui l'entrada en la nova era el que està donant una volta i mitja a la forma de pensar.
Encara no sabem cap a on ens dirigim, però el que és evident és que les ments canvien perquè l'ésser humà canvia els seus valors.
Una abraçada
Una abraçada
Quant observem la Naturalesa sense pensar en res, senzillament deixant que penetri dins nostre, és llavors quant descobrim que no existeix la separació, perquè el que ens transmet i el que som nosaltres és el mateix.
ResponEliminaUna abraçada Olga i Carles
Mol bonic el teu comentari i analogia Dani.
ResponEliminaGracies
Jo també crec que és així.
Diuen que quant estem preparats apareix el Mestre, sense haver-lo de buscar.
Penso que per poder penetrar dins del misteri que hi ha ocult en totes les coses de la Natura, no hi ha altre manera de fer-ho si no és amb el cor.
Quant observem, hauríem de saber-ho fer de forma totalment impersonal, sense comparar,sense jutjar ni valorar; sense discernir ni discriminar.
D'aquesta manera deixaríem al marge la ment analítica que no ens deixa veure les coses tal com son en la seva essència.
Una abraçada Dani