LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.

dimecres, 26 d’abril del 2017

Art Fractal ! i... Poesía !








El dia que amb lliuri

de tots els lligams

volaré enlaire

fins el cim més alt


A la meva orella

xiularà el vent

la boira com rosada

reposarà damunt meu


La llum del sol

m’omplirà l’esperit

sentiré la joia

 dintre del meu pit

 L'espurneig de les estrelles

arribarà a mi i  

 jo mi deixaré anar 

fins a l'infinit

Com l’oreig de l’alba

tan serè i suau

com moixaines dolces

del més bell amant 
                     
                                         *                                         
  
Marta Parramon 1981

4 comentaris:

  1. Gracies Olga i Carles per el vostre interès i fidel companyia!

    Petons

    ResponElimina
  2. Un poema molt i molt bonic i amb molta raó. Cuan podrem desfer-nos dels lligams?
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. A vegades allò que ens lliga i ens te empresonats es el que ens cal perquè reaccionem i ens donem compte que tot depen de nosaltres i de ningú mes que ens alliberem. Quant ens proposem assolir una fita l'important es no perdre-la de vista, sigui quin sigui i com sigui el camí que ens hi condueix.
    Una cosa es la llibertat personal en les relacions que establim i si volem viure la vida sense sentir-nos obligats per les responsabilitats que hi estem compromesos.
    Pero de l'altre manera de deslligar-nos ja no en podem dir llibertat, sino, alliberació!... i això només succeeix quant aprenem a ser nosaltres mateixos, quant deixem d'estar condicionats per les costums d'una cultura i d'una societat que ens ofega, però que ens fa por del que pot passar si decidim pensar per nosaltres mateixos.
    Quant donem el primer pas hem iniciat el camí envers aquesta alliberació tan necessària que ens cal per poder seguir evolucionant com Persones en uns nous valors que no siguin imposats.

    Gracies M. Carme, m'alegra que t'hagi agradat el poema.

    Una abraçada

    ResponElimina