LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.

divendres, 10 de gener del 2014

Art Fractal i... Pensament !









( si voleu veure els Fractals molt millor (cliqueu) al damunt)


 La Llum i el So

Us heu aturat alguna vegada a pensar sobre l'espai i el temps. Es pot plantejar  de moltes maneres, des de l'angle científic, filosòfic o esotèric, o senzillament perquè sentim certa curiositat quant es parla de la "Teoria de la Relativitat", la impressió que en traurem dependrà de cadascú i des de el punt de vista que s'ho miri.
Aquest tema per qui va a la recerca del coneixement ocult de les coses ens pot fer pensar molt, especialment quant ens preguntem si un pensament, una mirada o un so desafien d'alguna manera el temps? especialment quant ho comparem amb el moviment físic.
Encara que tots els sentit que utilitzem quant estem desperts son físics, en realitat per l'oide, la vista i el pensament, el temps i   l'espai s'escurcen considerablement. 
Un pensament i una mirada dirigits a una estrella llunyana son gairebé instantanis.
No passa el mateix quant volem sortir d'excursió i en comptes d'imaginar la muntanya hi hem d'anar a peu. Per aquells que han desenvolupat la ment i la imaginació, el concepte del temps i l'espai canvia, perquè la percepció  més sensible dels seus sentits l'acosta cada cop més a tot el que l'envolta, des de el més proper fins l'estel més llunyà. 
Quant mirem  quelcom que està a una certa distància intervé el temps i l'espai, doncs el temps que trigui la mirada fins arribar a l'objecte i retornar la seva imatge als nostres ulls, es mourà a la velocitat de la llum.
Així també quant parlem amb algú ja sigui que el tinguem al davant o que ens hi comuniquem a llarga distància a través d'un mitjà de comunicació, la paraula es projectarà a la velocitat del so, intervenint també el temps i l'espai.
       


4 comentaris:

  1. Ja que has tret lo del temps i l'espai aprofitaré per comentar una cosa que fa molts anys se'm va ocorre.

    Si un estel es troba a 2000 anys llum de la Terra, vol dir que la llum que arriba als nostres ulls fa 2000 anys que va sortir, per tant estem veient imatges de fa 2000 anys. Llavors si d’alguna manera poguéssim augmentar aquella llum i transformar-la en imatges tindríem una forma de poder conèixer el passat. Per altre banda, des d’una perspectiva matemàtica, si poguéssim canviar la polaritat d’aquest fet (invertir-la), des d’aquell remot planeta tindrien el nostre futur a 2000 anys abans d’aquest moment.

    És una senzilla manera d’inventar una màquina del temps. Ara falta trobar la forma de construir-la.

    Evidentment és broma, però quelcom de cert té tot això.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest pensament que et va venir, em fa pensar amb que Tot existeix des de els principis ( si és que existeix un principi ) ...
      Quant ens bé un pensament com aquest per un moment ho veiem tot molt clar,però quant volem anar més enllà ens perdem en un món on la ment no hi pot accedir.
      Sabem que aquest univers nostre es desenvolupa en el temps, i per tant sempre hi haurà distancies i un espai que ens separa.

      Potser per això se'ns ha donat a conèixer l'Agni Yoga que ens senyala un camí on el passat i el futur deixen d'existir.
      Es diu que "Déu el Creador, veu el fi des de el principi. Si és així podem pensar que les limitacions només existeixen en la nostre ment i que a mesura que canvi la percepció que tenim entre l'intern i l'extern, les distàncies s'escurçaran i també el temps, doncs llavors la consciència de ser Un en Tot en haurà situat en el'etern present.

      Gracies Dani per aquesta interessant reflexió.

      Una abraçada

      Elimina
  2. Gràcies Marta-

    En el pensament, l'emoció i l'estat físic la diferencia està en la plenitut de la bona visió del Jo intuitiu.


    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. La ciència s'està endinsant cada cop més en zones on la matèria tal com s'ha conegut fins el moment, desapareix per donar pas a realitats d'altres dimensions de l'espai on el concret deixa d'existir.
    El dia que reconeguin l'existència d'altres dimensions , sabran que quant una partícula és accelerada més enllà de la velocitat de la llum i els desapareix, és perquè ha entrat en la dimensió astral. Per això no ho poden demostrar amb explicacions concretes, però en canvi també saben que l'energia no es destrueix, simplement es transforma.

    Gracies amics Olga i Carles

    Una abraçada

    ResponElimina