LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Flora i paisatge de Ribes de Freser i... "Veure la Vida amb uns altres ulls"




nom científic: Crysanthemum leucanthemum
família : Compostes
 català: Margaridoia de prat
castellà: Margarita de prado

                                 



nom científic: Viola reichenbachiana
família: Violàcies
català: Viola de bosc
castellà:Violeta del bosque



nom científic: Leontodon hispidus
família:Compostes
català:Dent de lleó gran
castellà: Diente de león grande









Església romànica del segle XII
Ribes de Freser





 
 Granòfir de Ribes

*És l'únic granòfir que existeix a Catalunya
* Roca subvolcànica de l'Ordivicià superior que conformava l'interior de la xemeneia d'un volcà i que aflorà amb el plegament dels Pirineus.
* La seva composició és leucogranítica constituïda fonamentalment per quars i faldespat potàssic, amb algun cristall de plagiòclasi sòdica i biotita. 








*Aprendre a observar*

Des de ben petita sempre he estat molt observadora de les coses, que per ser tan corrents i naturals, la gent no els hi dona importància ni s'atura a pensar el perquè passen i el que representen.

Quant observeu la llum del sol reflectint damunt de l'aigua del mar on les ones van i venen a la vora de la platge,  en la força en que cau l'aigua d'una cascada, o en la corrent d'un riu, hi veureu una quantitat enorme de llumetes daurades, blanques o tornassolades de diferents formes que es mouen sense parar per la seva superfície, son el Prana solar que ens sumministren l'oxígen.  
Si sou observadors veureu que segons on esteu, d'un lloc a un altre, la intensitat lluminosa i la quantitat  d'aquestes entitats variarà sensiblement.     
Els reflexos de la llum a través d'un objecte que conté aigua, son un dels vehicles que utilitzen els Silfos de l'aire per fer-se visibles. Son els deves elementals més avançats dins dels elements.
Les aurores boreals i australs, son entitats angèliques d'una elevada categoria esotèrica dins de la seva Jerarquia, que introdueixen en el planeta les energies extra solars dels set Rajos.

Aquesta només és una mostra de la infinitat de fenomens naturals que formen part de la vida quotidiana dels éssers humans i que quant ens comencem a preguntar el perquè de les coses i observem atentament, ens donarem compte que tot existeix i que tot ho tenim al nostre abast. 
Només ens cal veure la vida amb uns altres ulls! 

7 comentaris:

  1. Quan la fantasia es torna realitat.

    És quan ens tornem adults que perdem aquella meravellosa facultat que tenen els nens petits per veure allò que és però que no volem creure que és quan ja som adults.

    Sempre he pensat que ens hauríem de deixar anar més per les nostres intuïcions e imaginacions, però a mesura que van passant els anys i llegeixo i sento segons quins comentaris, més me'n adono que és així.

    Gràcies Marta per l'explicació.

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  2. Quant fem referència a les energies tenim dues versions, la científica i la esotèrica.
    Quant es desenvolupa la facultat de veure el que normalment la majoria de persones no veuen, crec que també ens és necessari conèixer la versió científica.
    La Ciència li pot donar altres noms al que nosaltres hem vist interpretant-ho en termes d'energies o negant la seva veracitat.
    Els ocultistes sabem que les energies son entitats intel·ligents i que tenen una procedència divina.
    Si sabem trobar la connexió entre les dues formes d'entendre-ho ampliarem la comprensió, no només per els coneixements i la interpretació que en fan els llibres sinó perquè la ciència, potser ens podrà demostrar de forma palpable el que nosaltres hem descobert o hem vist en els nivells ocults.

    La simplificació de la vida i la inquietud per saber hauria de ser una constant. És el que ens condueix a preguntant-nos constantment el perquè de tot.

    Gracies Dani per el teu comentari i la teva apreciada companyia.

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  3. Hola Marta :)

    Creo que para que se acerquen la intuición y lo científico, o más bien dicho solo para que se investigue 'algo', lo que sea, debe de haber previamente un interés, es decir, que CREAMOS en ese 'algo'. El cerebro no trabaja sin el aliento del corazón. Luego se puede intentar explicar científicamente algo percibido por nuestros sentidos más sutiles, pero primero es importante y primordial creer en ello para poder empezar a Verlo, así lo veo :)
    Más creemos, más vemos.

    Personalmente lo re-descubro y cada vez lo re-confirmo con mis pequeñas experiencias. Creo en que puedo ver algo, y a la larga me llega, y siempre empieza dentro de mis sueños.. No es que lo compruebe científicamente, pero si lógicamente por ejemplo, y también útilmente, me ayuda a saber mejor quien soy, qué hago aquí y donde esta mi camino, ese, para el cual he venido en realidad.

    Es algo bonito creer para ver :)

    Por lo cual comparto plenamente tu post, me gusto mucho y las flores también. He empezado a fotografiar flores para mi proyecto, a ver que ocurre... :)

    Un fueerte abrazo!

    Marc

    ResponElimina
  4. És una Maravella tot això, tot un Gran Espectacle, un Espectacle de la Divinitat del Còsmos reflectit en el microcòsmos. Aquesta Unitat del Cel i la Terra.
    Com més despullats i purs estiguem, molt més Sabrem Veure, Observar i Valorar aquesta intenssitat que ens envolta constantment.


    Petons.

    ResponElimina
  5. Gracias Marc

    Estoy de acuerdo con tu razonamiento, incluso viendo "algo" si no creemos en ello pasarà desapercibido delante de nuestros ojos sin tan siquiera darnos cuenta de que existe.

    Lo importante no es tener una visión interna más o menos desarrollada sinó, saber interpretar lo que vemos y hacer un buen uso de ello en bien de los demás y de uno mismo.

    Deseo que tengas mucha suerte en tu proyecto y que pronto podamos disfrutar de tus creaciones artísticas.

    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  6. Doncs jo també ho crec així Olga i Carles.

    Ens cal treure'ns els prejudicis de sobre i tornar a ser purs i senzills com ho son els nens, sense complicar-nos la vida com fem normalment els adults. Aquesta actitud és el que ens obra la visió a altres dimensions de l'espai.
    Ens imaginem els móns ocults lluny de nosaltres, però la veritat és que estem compenetrats i envoltats per ells.
    No son llocs les dimensions. Son estats de consciència diferents del que coneixem en el pla físic, però amb la diferència que la percepció ha de ser molt més subtil per poder-ho reconèixer.
    Sabeu que el contacte amb els deves superiors només es pot establir quant es cultiva l'amor? Ells evolucionen desenvolupant la sensibilitat i és per aquest camí que ens podem trobar i reconèixer mútuament.
    Crec que no hauriem de deixar mai de preguntar-nos el... perquè del perquè?, com ho fan els nens quant son petits.

    Gracies

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Magnifiques les teves fotos, com sempre. M'agrada molt la nº 5 començant per dalt, reflexe tres etapes de la vida d'una manera molt maca.
    El teu escrit ens recorda que mai hauriem de perdre la nostra part d'infant, per veura més les coses que de grans sembla que deixent d'importar-nos.
    Observar es un gran treball que ens pot portar molts coneixaments,i no solsament en la Natura
    Una abraçada

    ResponElimina