Parlem de l'Amor?
Molt sovint he pensat el diferents que seria el món si sabessim estimar ! Però en el món hi ha tantes perspectives diferents de veure l'amor, que es fa difícil posar-nos d'acord. L'amor es manifesta des de el més instintiu fins el més elevat que puguem imaginar. Però quant només esperem ser correspostos esperant rebre un reconeixement a canvi, vol dir que som egoistes, en el sentit que el nostre amor no és desinteressat i que només estimem per tornar a rebre. Aquest és un amor personal que està més relacionat amb el desig que amb l'amor.
Sentim amor per la família, passió sexual
( que també és una manifestació instintiva de l'amor), amor a l'art, a Déu, a la pàtria, a la justícia, a la llibertat, amor a nosaltres mateixos , i tantes altres expressions de l'amor.
Veiem doncs que el concepte que tenim de l'amor és molt personal. Gairebé sempre s'acaba dissolent o trencant deixant dins nostre un buit que cap amor dels que em cregut real, no pot omplir.
Tot tipus d'amor personal és possessiu. En aquesta actitud ens esclavitzem i prenem la llibertat dels altres.
La llibertat és un dret i una necessitat per poder conviure en pau i harmonia familiar, social, nacional i mundial. Si no existeix llibertat, sempre existiran conflictes, perquè quant l'ànima d'un individu o d'un país està empresonada no es pot desenvolupar ni mostrar-se tal com és.
L'Amor que podria transformar el conflicte en harmonia, les guerres en pau, i en una vida digna per tot-hom, no es pot definir, és quelcom abstracte com ho és el perfum d'una flor, que s'expandeix portat per l'aire arribant a tots aquells que estan el seu abast, sense fer cap distinció, ni esperar cap manifestació d'agraïment.
Només ens cal invertir el nostre desig de ser estimats per l'entrega i la voluntat d'estimar als altres.
Estimar sense condicions ens permet aprendre a viure i ha conviure amb pau i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
L'Amor és la força més poderosa que
existeix, tenim el seu poder a les nostres mans per transformar el món, si comencem per transformar-nos a nosaltres mateixos.
Molt sovint he pensat el diferents que seria el món si sabessim estimar ! Però en el món hi ha tantes perspectives diferents de veure l'amor, que es fa difícil posar-nos d'acord. L'amor es manifesta des de el més instintiu fins el més elevat que puguem imaginar. Però quant només esperem ser correspostos esperant rebre un reconeixement a canvi, vol dir que som egoistes, en el sentit que el nostre amor no és desinteressat i que només estimem per tornar a rebre. Aquest és un amor personal que està més relacionat amb el desig que amb l'amor.
Sentim amor per la família, passió sexual
( que també és una manifestació instintiva de l'amor), amor a l'art, a Déu, a la pàtria, a la justícia, a la llibertat, amor a nosaltres mateixos , i tantes altres expressions de l'amor.
Veiem doncs que el concepte que tenim de l'amor és molt personal. Gairebé sempre s'acaba dissolent o trencant deixant dins nostre un buit que cap amor dels que em cregut real, no pot omplir.
Tot tipus d'amor personal és possessiu. En aquesta actitud ens esclavitzem i prenem la llibertat dels altres.
La llibertat és un dret i una necessitat per poder conviure en pau i harmonia familiar, social, nacional i mundial. Si no existeix llibertat, sempre existiran conflictes, perquè quant l'ànima d'un individu o d'un país està empresonada no es pot desenvolupar ni mostrar-se tal com és.
L'Amor que podria transformar el conflicte en harmonia, les guerres en pau, i en una vida digna per tot-hom, no es pot definir, és quelcom abstracte com ho és el perfum d'una flor, que s'expandeix portat per l'aire arribant a tots aquells que estan el seu abast, sense fer cap distinció, ni esperar cap manifestació d'agraïment.
Només ens cal invertir el nostre desig de ser estimats per l'entrega i la voluntat d'estimar als altres.
Estimar sense condicions ens permet aprendre a viure i ha conviure amb pau i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
L'Amor és la força més poderosa que
existeix, tenim el seu poder a les nostres mans per transformar el món, si comencem per transformar-nos a nosaltres mateixos.
Boniques fotos del Taga, els Torreneules... i del temut "torb", de vegades menysvalorat pels excursionistes.
ResponEliminaEns queda un llarg camí (a uns més que d'altres) per saber estimar sense egoisme. Es la direcció a seguir.
Una abraçada.
Nota: Aquest dissabte passat varem pujar al Puigmal per Fontalba aprofitant la manca de neu. Normalment a l'hivern ho fem amb esquís de muntanya, però donada la manca de neu existent vam aprofitar per fer una "hivernal" sense neu.
De la manera que van les coses als que ens agrada esquiar a l'hivern, no ens tocarà més remei que adaptar-nos a les circumstàncies i anar caminant.
Gracies Dani,
ResponEliminaAquest paisatge és bonic en qualsevol època de l'any, però a la primavera quant ens fa l'última nevada és quant fa més goig. Llastima que la neu sigui tan escassa aquest any i no es pugui gaudir de l'esquí de muntanya.
Jo he fet el Puigmal varies vegades des de Fontalba i des de Núria amb neu i sense, però no l'he fet mai amb esquís.
Quant era joveneta vaig tenir un accident anant d'excursió, fèiem una travessa des de Núria a Ull de Ter. Vaig caure per una pala de neu glaçada, lliscava a una gran velocitat topant amb petites roques i donant tombarelles, dirigint-me directe a un estimball.
Si no hagués estat per un noi que uns anys més tard va ser el meu marit, el més segur és que no ho hagués pogut explicar.
Des de llavors això de "relliscar" m'ha fet molt respecte i no he volgut esquiar mai. Ho vaig voler provar, però em feia por i ho vaig deixar corre.
La gent que ha viscut a Ribes tota la vida diuen que no hi any que no faci una forta nevada. Ja ho veurem!
Una abraçada
Me’n alegro que l'accident que vas petir no tingués conseqüències greus per a tu.
ResponEliminaJo també he relliscat un parell de cops i he caigut muntanya avall sobre neu glaçada (afortunadament sense conseqüències greus). Degut això ja fa temps que soc molt prudent (em diuen que massa, tot i que en qüestions de prudència mai se és massa)en els pendents i els objectius a assolir.
La muntanya sempre hi és. Si un dia no es pot fer, ella t'esperarà pacientment a que puguis assolir-la.
Una forta abraçada
Parlem d'amor?
ResponEliminaL'amor és un tema tan gran que s'ens escapa de les mans...
Tal com ens diu el Dani, ens queda un llarg camí per saber estimar sense esgoïsme.
Vivim l'amor de manaera massa personal encara.
Estimem am una caixa plena de condicions, no sabem el que sigbnifica l'altruÍsme i la llibertat.
Hem contaminat l'amor...
L'Amor és tan Gran com ho es tot l'univers.
L'Amor és Sagrat i ens falta molt per comprendre el que això significa.
Només hi han unes poques animes entre moltes altres que caminen amb aquesta torxa de llum a les mans.
La majoria de la humanitat anem aprenebnt a poc a poc a deslliurar-nos de les capes fosques que ens ofeguen per alliberar-nos i poder respirar anb el pit obert.
No recordo saber això teu del accident. Ens alegrem que t'en vagis sortir. Un veritable miracle.
Doncs si! Olga i Carles,
ResponEliminal'Amor ho és tot, hi és en tot, només ens cal treure aquests vels de foscor del davant dels nostres ulls per poder ser conscients d'aquesta realitat.
Quant descobrim el que hi ha fora de nosaltres, ens estem reconeixent a nosaltres mateixos.
---
l'accident de que faig esment el vaig tenir quant tenia dinou anys.
Aquesta va ser una experiència karmica que havia de viure per retrobar-me va amb deutes i retribucions pendents del passat.
Ara al cap de molts anys i veient amb perspectiva el recorregut de la meva vida, comprenc que la relació estreta -d'afecte o de conflictes- que establim en les diferents relacions socials i familiars, son el que necessitem per poder eixamplar la consciència.
Una abraçada