LA JOIA DE VIURE LA NATURA

DES DE QUE VAIG OBRIR EL BLOC L'ANY 2011 FINS EL 2015 HI TROBAREU ESCRITS EL NOM CIENTÍFIC, LA FAMÍLIA I EL NOM POPULAR

dimarts, 5 de juny de 2012

Flora de la Vall de Ribes i... / Reflexió


nom científic: Silene vulgaris
família: Amarantàcies
català: Silene 
castellà: Colleja




nom científic: Verbascum nigrum
família: Escrofulariàcies
català: Escrofulària
castellà: Gordolobo negro 



Nom científic: Fragaria vesca
Família: Rosàcies
Català: Maduixera
Castellà: Fresa silvestre



nom científic: Covolvulus arvensis
família: Convolvulàcies
català: Corretjola
castellà: Correhuela



nom científic: Onobrychis viciaefolia
família: Papilionàcies
català: Onobriquis
castellà: Esparceta



nom científic: Lonicera xilosteum
família: Caprifoliàcies
català: Lligabosc
castellà: Madreselva



nom científic:Tragopogon porrifolius
família: Compostes
català: Barba de cabra
castellà: Salsifí



*


Pensar per un mateix

Pensar per un mateix és la cosa més difícil que ens podem plantejar.
Anem a l'escola, ens instruïm en diferents matèries, i incorporem en el nostre cervell gran quantitat de coneixements   enregistrats en la memòria,  perquè  el dia de demà  "arribem a ser persones de profit"   poder  valdre'ns per nosaltres mateixos  i desenvolupar-nos en un món competitiu.
S'ensenya a viure en la superfície de les coses i l'autèntic sentit de la vida queda relegat i ignorat
Ens hem qüestionat alguna vegada  si tot allò que ens en inculcat o ensenyat que és la vida és el que necessitem per ser feliços ?
Ens hem donat compte que tot el que sabem, el que fem, el que pensem, ens ho en transmès altres ments  que en pensat abans que nosaltres?
 Venim al món condicionats per infinitat de generacions que ens en precedit;  del que hem heretat s'ha format la nostre consciència, i em aquesta consciència anem pel món. A part d'algunes poques persones  (especials)  que sempre hi ha hagut, ningú s'ha qüestionat  mai si hi podia haver altres maneres d'entendre la vida. 
Pensar per un mateix crea molta incomprensió i rebuig de la societat que segueix les normes que li en imposat sense donar-se compte que no és ella qui pensa sinó  que "és pensada".
Ens cal tenir les idees mol clares i conèixer mol bé la naturalesa humana. 
Per poder entendre la vida abans ens haurem de comprendre a nosaltres mateixos, i perquè això succeeixi  ens haurem d'endinsar en les causes que mouen l'evolució d'aquest planeta. 

 Sabrem pensar per nosaltres mateixos? 

5 comentaris:

  1. Molt bé Marta. Es una bona reflexió i pregunta.

    Crec que el repte que ens suggereixes no té solució (al menys a curt i mitjà termini). Jo no l'hi trobo. Intentaré explicar-me.

    A partir del moment en que deixes de ser com els demés creuen que s'ha de ser (de fet com bé dius, el que la societat, cultura, costums, educació, etc., els hi fa creure que és el que ells pensen també), quedes totalment estigmatitzat. Ets "raro, estrany, boig, inmadur, infantil, somia-truites..." en el millor dels casos se't concep com a "diferent". He necessitat molts anys des de la meva infantesa per entendre (i acceptar) que, quan s'intenta ser el que no se és, el fracàs està assegurat. En el meu cas, sempre m'he considerat bastant diferent al que la societat entén com "normal". De jove, junt amb la meva timidesa, això em va portar a sentir-me bastant malament, ja què al veure'm diferent de com la major part de gent era, em provocava la molesta sensació de sentir-me rebutjat per la societat. Vaig considerar que calia fer "quelcom" i vaig intentar ser com "s'havia de ser". La situació amb el temps va anar empitjorant, ja que si abans no em sentia a gust a com se'm considerava, ara encara em sentia pitjor, doncs no se'm continuava acceptant (no es pot fingir el que no se és) i a més no m'agradava a mi mateix.

    Solució. "Acceptació". Més valia està mitjanament bé amb si mateix, que malament amb tu i els altres.


    Els anys i les experiències viscudes m'han fet creure que no es pot canviar el que "no toca canviar" perquè poder encara no s'esta preparat pel canvi.

    La major part de la societat està imbuïda pel materialisme. "Tant tens, tant vals". Crec que amb el temps (molt temps) la societat anirà canviant a millor, però des del meu punt de vista (poder estic equivocat) la mitjana espiritual de la humanitat en termes generals, és encara baixa.

    Crec que el que podem fer és "ser nosaltres mateixos" i, si s'escau, intentar transmetre (a qui estigui interessat) els coneixements que pensem són correctes. Intentar convèncer a algú d'una cosa en la que no creu, es tasca estèril (d'on no n'hi ha no en raja).

    Per banda meva continuaré essent un "calimero" o un "aneguet lleig" dins d'una societat d'aneguets en l'esperança de que arribarà el dia en que trobaré "els cignes" amb els quals em sentiré identificat, per pertanya a la seva espècie, però no confio en poder canviar la societat.

    Probablement sigui aquesta una postura massa conformista, però poder per la meva manera de ser, no veig una altre manera.

    Això sí, crec que no hem de defallir en les nostres creences i ser i actuar coherentment amb elles, ja que per la mateixa regla de tres els humans imitem el que fan els altres, i si nosaltres actuem d'una manera i algú ens imita, amb el temps poder s'anirà produint una nova tendència que al llargs de molt de temps produirà canvis perceptibles i desitjables en la societat humana.

    És una opinió i pot no ésser correcta.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola Dani
    Tot el que expliques sobre les teves experiències, el rebuig de la societat i la solitud en que ens hem de trobar quant som diferents dels altres,jo també ho he viscut des de ben jove. Sentir-se criticat i deixat al marge quant necessites compartir allò que sents dins teu com una realitat, és mol dur.
    Som rebels de mena - parlo per mi- i encara que tinguem el món sencer en contra, nosaltres seguim la nostre trajectòria sense desviar-nos del nostre camí.

    Des de ben jove la falta de confiança en mi mateixa i els complexes em va fer tancar, pensant que jo era inferior als altres perquè era diferent. Mai vaig explicar a ningú les idees que em passaven pel cap, les experiències internes que vivia ni les reflexions i preguntes que em feia.
    Però quant ja havien passat uns quants anys i havent viscut experiències kàrmiques, em vaig introduir en la filosofia oriental
    i llavors vaig trobar el sentit de la meva vida i de les meves vivències.
    A partir d'aquell moment intento transmetre allò que crec que pot servir (posant el despertador)per algú que s'hagi adormit.

    L'evolució és mol lenta i - a part de l'exemple que puguem donar en fomentar les rectes relacions i la bona voluntat- individualment és gairebé impossible fer res més per canviar la societat. Però quant actuem pensant en el bé dels altres, el jo personal desapareix del escenari per donar pas a la consciència d'unitat i actuem com ànimes i en grup.
    Per això penso que encara que externament sembli que no podem fer gran cosa, si tenim en compte que com ànimes pertanyem a un grup intern- encara que no ho recordem al despertar- a la nit se'ns dona instruccions sobre el servei que hem de realitzar. D'aquesta manera estem servint al Mestre contribuint a l'evolució del planeta.

    Jo també penso que no hem de defallir malgrat les dificultats personals i entrebancs que ens posin en el camí.

    Gracies per la teva confiança Dani.
    M'ha agradat mol tenir-te aquí.

    Una abraçada

    Marta

    ResponElimina
  3. Marta...
    Dani...
    Que bé que us heu expressat!
    Crec que pensar per un mateix no és tasca fàcil. Hem passat molts i molts anys condicionats per la ment d'altres persones sense questinar-nos res. Quina tristesa!
    Una minoria creixent, però té a les mans l'espasa de la llibertat per aconsseguir una ment lliure i trobar respostes a grans preguntes de tots nivells. Ha arribat l'hora d'un nou Aprenantaje sense por del que puguin dir o el riure els altres. La humanitat deixa de ser un grup de creences cegues i això porta problemes als grans mandatàris que veuen com cau la seva gran estrella, l'estrella del domini sobre els dèbilas, però ara comença l'hora de fer un gir al revés i que cada persona creixi amb una conciència autocentrada.
    Jo mateixa també m'he sentit durant molts anys l'ovella negra, crec que molts ens hi hem sentit i això és un dur peregrinantge. No pots parlar de res del que sens a dins teu, no pots conversar... la família no t'entén i alguns amics tampoc. Amb el temps apréns a callar, a estar amb silenci i així a poc a poc comences a trobar el teu grupet encara que també això pot portar algunes sorpreses desagradables.
    El nostre camí és de soledat, però dins d'aquesta soledat respires millor. Arriba dia que el que diguin o el riure dels altres ja no et fa tan de mal perquè hem aprés a no estar-hi massa enganxats i això et dóna una nova viovència d'alliberació.
    Amb la meva parella i això ho saps tu Marta, tenim visions diferents sobre aquests temes que toquem, però cada vegada ho respectem més i la nostra comunicació és cada vegada millor.
    Ell és més d'Esglèsia, això sí, sense ser fanátic i jo, doncs ja ho sabeu, m'agrada tot el que té que veure amb el nostre estudi des de fa anys.
    En la vida et trobes amb persones molt diferents i iguals a la vegada. Aleshores entre els llibres d'un i els del altre s'ha d'intentar trobar analogies que diguin el mateix. Nosaltres dos tenim molt bones converses. Hem d'ntentar trobar entre tots les paraules adequades encara que siguin deiferents, com si estudiéssim altres idiomes. Axí de mica en mica ens anem trobant i de dues persones o més en fem UN.


    Gràcies per les vostres paraules tan acertades.

    ResponElimina
  4. És ben cert Olga, que quant som fidels als nostres principis arriba una etapa en el camí en que ens re-trobem amb el grup d'ànimes em qui compartim un objectiu comú.
    Però quant ens trobem amb algun desengany dins d'un grup- que es diu esotèric, o exotèric - és perquè reflexionem i mirem dins nostre, per entendre el perquè ens hem trobat amb persones tan diferents a nosaltres.
    Som el fruit del passat i portem encara mol karma acumulat que hem de viure i aprendre de les lliçons que ens porta.
    No podem pensar que tots els obstacles que ens trobem al camí son només deguts a la incomprensió dels altres.
    Quant més útil és una persona en el servei intern més oposició o més atracció genera, perquè l'energia de l'ànima intensifica la seva radiació, afectant i estimulant la consciència d'una manera o altre a les persones o ànimes que es troba en el camí.
    Ens podem trobar persones ben orientades amb poca experiència dins del món ocult, però que senten una gran atracció per les ensenyances que donem o senzillament per la nostre manera de ser. També ens podem trobar amb companys de vibració similar amb qui podem compartir mútuament la comprensió assolida i fer un servei comú.
    En cassos especials, podem conèixer ànimes mol més preparades i ser una font d'inspiració per nosaltres.
    Però per poder reconèixer qui és qui, ens caldrà discerniment i cultivar una capacitat interna prou sensible i impersonal de les vibracions que ens envolten

    Gracies Olga per la teva amistat.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Gràcies Olga i Marta per posar-hi més valor afegit a l'article amb els nous comentaris.

    Una abraçada

    ResponElimina