(Contemplant una sortida del sol i observant atentament la naturalesa em va venir de forma molt clara aquesta analogia)
*
Heu observat la naturalesa atentament?
Que us diu? Quins pensaments us venen a la ment o quins sentiments experimenteu?
Quant en filosofia esotèrica es parla de l'evolució de l'ésser humà, es fa referència al creixement de la consciència envers el que l'envolta, però especialment a l'efecte que li produeix internament.
Les etapes de foscor i la ignorància dels nostres orígens divins, van donant pas a través de moltes encarnacions al creixement de la llum en forma de comprensió dins la nostre ment i el nostre cor, i ens permet veure i comprendre amb més claredat el camí que estem trepitjant, per arribar finalment a conèixer els nostres orígens i orientar-nos envers el camí de tornada a la "Casa del Pare", de on varem sortir com el fill pròdig en un temps molt llunyà per descendir a les experiències de la vida i a la densitat de la matèria.
La analogia del recorregut del sol amb l'ànima és molt evident si es te en compte que la evolució de la consciència es mesura en termes de Llum
Amb els primers raig de sol la llum ens arriba en horitzontal quant encara predomina la foscor. Les ombres que projecten les formes doblen o triplica amb allargada el cos que il·luminen.
Aquesta és l'etapa de l'ànima, simbòlicament,quant tot just comença l'evolució aquí a la Terra.(Entenent la foscor com el poc desenvolupament mental de l'ésser humà primitiu)
La foscor de la nit, dels subterranis o dels llocs amb poca llum, son els ambients propicis per la presencia d'entitats contraries a l'evolució superior de l'ésser humà.Formen part de la vibració psíquica més densa del planeta.
Això també ens fa pensar amb la necessitat d'allunyar-nos de la foscor i de la nit, si el que volem és iniciar amb menys dificultats el camí espiritual superior.
Aquesta és l'etapa de l'ànima, simbòlicament,quant tot just comença l'evolució aquí a la Terra.(Entenent la foscor com el poc desenvolupament mental de l'ésser humà primitiu)
La foscor de la nit, dels subterranis o dels llocs amb poca llum, son els ambients propicis per la presencia d'entitats contraries a l'evolució superior de l'ésser humà.Formen part de la vibració psíquica més densa del planeta.
Això també ens fa pensar amb la necessitat d'allunyar-nos de la foscor i de la nit, si el que volem és iniciar amb menys dificultats el camí espiritual superior.
Però a mesura que el sol s'aixeca les ombres s'escurcen i la llum va penetrant les formes.
Quant el sol es situa exactament al Sud a les dotze del mig dia per uns instants les ombres desapareixen.
Que pot significar aquesta llum que penetra totalment les formes i fa desaparèixer la foscor?
Que pot significar aquesta llum que penetra totalment les formes i fa desaparèixer la foscor?
Des de el meu punt de vista és evident que l'ànima ha pres possessió de la forma.
La foscor i la ignorància de ser la pròpia ànima se esvaït.
La foscor i la ignorància de ser la pròpia ànima se esvaït.
Ara hi ha prou llum dins nostre com per poder ser plenament conscients de Qui som i de on venim.
Aquest és simbòlicament el pas de l'ànima sobre el nostre món des de que comença la seva evolució com ésser humà fins que s'allibera totalment de les cadenes que el mantenien lligat a la Terra.
Mentre contemplava aquella llum creixent vaig recordar que l'església catòlica resa l'Àngelus a les dotze del mig dia i llavors vaig comprendre que era una invocació a l'ànima,
a l'Àngel Solar de la nostre vida.
a l'Àngel Solar de la nostre vida.
El primer que em pasa pel cap quan penso amb la natura es la paraula bellesa (Ultimament sóc una enamorada de la bellesa), després hi han moltes d'altres coses. En canvi mai penso en el sol com a part de la NATURA, quan realment és el principal, sensa el sol no hi hauria vida.
ResponEliminaSi les dotze es l'hora de l'Àngelus, peró mai m'havia preguntat perque.Totes les coses tenen una explicació i tu n'has trobat una de bona.
Crec que algunes religions molt antigues sabien trobar més bé que nosaltres aquestes similituds.
Una forta abraçada
Jo també crec que si sabéssim interpretar correctament el simbolisme de moltes de les coses que ensenya la religió i que ells interpreten literalment, la religions tindrien un significat molt més profund i real del que ens presenten.
ResponEliminaÉs veritat que la Natura és meravellosa per la seva bellesa. Només cal mirar les coses amb amor i ulls nets.
Una forta abraçada.
Hola, Marta
ResponEliminaMe ha gustado lo que has escrito y merece la pena reflexionar sobre ello. Gracias por compartirlo.
Saludos.
La Natura és la Maravella del nostre reflexe interior que prové d'aquista energia còsmica que tot ho envolta.
ResponEliminaEn ella ens hem de observar per avançar.
Que bonic i Veritable és això que has explicat del Angelus. Hem tingut l'idea de publicar aquesta oració en una pròxima entrada...
El fractal és també una Maravella d'Excelència espontania...
Gràcies Marta.
Petons.
Todo lo que llega a nosotros unque sea un contacto fugaz, un comentario o simplemente al observar la naturaleza, no es por casualidad.
ResponEliminaLa reflexión nos permite conocernos un poco más si encontramos un punto de contacto con lo observado.
En la relación y la comunicación aprendemos los unos de los otros. Muchas gracias María Eugenia por estar aquí
Un abrazo
Gracies amics Olga i Carles.
ResponEliminaM'alegra saber que us ha agradat tant la reflexió que he fet sobre l'Àngelus y que la voleu publicar.
En l'observació de la Naturalesa si sabem extreure'n el simbolisme, ens podem conèixer a nosaltres mateixos com ànimes i per extensió a la resta de la Creació.
Gracies de nou
Una forta Abraçada
Hermoso tu blog , me gusta y lo sigo desde un blog amigo.
ResponEliminaUna entrada maravillosa de iagen y palabras...
Un abrazo de MA.
El blog de MA.
Me alegra conocerte MA.
ResponEliminaAgradezco tu visita a este rinconcito abierto de corazón a todos mis amigos blogeros que me permitis compartir algo de mi misma con vosotros.
Te visitaré pronto
Un abrazo
Marta