Quant la creació era nova i totes les estrelles brillaven
amb el seu primer esplendor,
els déus reunien al cel llur assemblea i cantaven:
"Oh, pintura de perfecció!
Oh, bellesa sense taca!"
Mes un de ells cridà de sobte:
"Sembla que s'ha trencat la cadena de llum
i ha desaparegut una de les estrelles!"
Les cordes d'or de llurs arpes es trencaren,
la cançó es va interrompre
i tots cridaren amb consternació:
la cançó es va interrompre
i tots cridaren amb consternació:
"Sí, aquella estrella perduda era la millor,
era la glòria de tots els cels!"
Des de aquell dia la recerca de l'estrella
no ha parat,
no ha parat,
i des de aleshores els déus es criden l'un a l'altre
que el món ha perdut amb ella
la seva única joia.
Només en el mes pregon silenci de la nit
les estrelles somriuen i es murmuren l'una a l'altre:
!" La recerca és inútil!
Una perfecció completa no pot existir mai!"
Rabindranath Tagore
(extret del llibre "Gitangali")
Gràcies.
ResponEliminaUna obra d'art espectacular on hi caben totes les esferes de la.naturalesa.
Una abraçada
Caram Marta, si que aconsegueixes fer coses maques.
ResponEliminaLlàstima que jo no el pugui baixar, peró be jo vaig treballant amb el meu
Un petonàs
Moltes gracies a totes dues Olga i M. Carme per els vostres elogis que agraeixo molt.
ResponEliminaCrec que qualsevol cosa que realitzem o sentim que d'alguna manera expressi el que portem dins nostre, no te sentit si no la podem compartir.
Petons i abraçades