Fotografies fetes a les Valls de Núria i Ribes de Freser - Pirineu Oriental - *Catalunya* (Espanya) .A una altitud aproximada entre els 1.000 i els 2.700 metres. (Totes les imatges i escrits son propis menys aquells que portin el nom del seu autor).
LA JOIA DE VIURE LA NATURA
Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.
Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Unes flors precioses
ResponEliminaCantem un Magnificat a la Exelsa Naturalesa.
Gràcies Marta.
Ja esperava les teves punlicacions.
Petonets i una forta abraçada.
Cada any ens trobem en sorpreses pel que fa a la floració de les plantes silvestres, doncs l'any passat i aquest ens ha vingut la calor de cop. Pensa que 10 dies abans de pujar les temperatures, encara teniem neu a les muntanyes mes properes.
ResponEliminaEl clima de Pirineu te això, hi ha una gran oscilació sobtada de les temperatures, de estar a l'hivern, passem amb dos dies a l'estiu. De la mateixa manera tot hi que les temperatures siguin les normals per l'època, a l'estiu de bon matí podem estar entre els 8 i els 10 graus i a les 3h de la tarde a 25 0 30.
Aquests canvis influeix molt en la floració.
De totes formes el paisatge sempre es bonic, hi hagin mes o menys flors perquè la verdor dels boscos i dels prats revifen a qualsevol!
Gracies a vosaltres amics.
Una abraçada
Una maravella la natura, que sempre ens ompla el nostra voltnt de bellesa, si la volem veura.
ResponEliminaUna forta abraçada
Jo diria que hi ha persones que malauradament encara no en desenvolupat la sensibilitat que els permetria reconèixer la bellesa de la Natura. No es que no la vulguin veure, es que si no l'en desenvolupada dins del seu cor mai la podran reconèixer en cap de les coses que tinguin al seu voltant, perquè l'amor sempre va unit a la bellesa i per molt que mirin no la veuran.
ResponEliminaUna forta abraçada M. Carme