Bajaste de tu trono y te viniste a la puerta de mi choza.
Yo estaba solo, cantando en un rincón y mi música encantó tu oído.
Y tu bajaste y te viniste a la puerta de mi choza.
Tu tienes muchos maestros en tu salón, que ha toda hora te cantan, Pero la sencilla copla ingenua de este novato te enamoró; su pobre melodía quejumbrosa, perdida en la gran música del mundo.
Y tu bajaste con el premio de una flor y te paraste a la puerta de mi choza.
Rabindranaz Tagore
Extraído del libro... !Ofrenda Lírica! (Gitánjali)
Extramadament Preciós.
ResponEliminaAquesta música secilla i neta drl Cor purifica els Sentits.
Ens ha enamorat.
Gràcies Marta.
Una Abraçada.
Gracies Olga,
ResponEliminaAgraeixo sincerament el teu amable comentari i la teva fidel amistat.
Una abraçada.
Bonics fractals amb un aire misteriós, si els mires be cada un d'ells et mostra l'intenció d'alguna cosa més profundament amagada.
ResponEliminaUna abraçada
M'ha agardat això de"misteriós y profund" perquè a mi també em sutgereixen quelcom mes del que es pot veure a cop de vista.
ResponEliminaTot son símbols que amagyen al seu darrere estats de consciència que es manifesten de diferents maneres segons com estem nosaltres en el moment de fer-los.
Gracies M. Carme.
Una abraçada.