Poema místic de Rabindranath Tagore
La primera vegada que vaig travessar el dintell d'aquesta vida no vaig parar-hi esment.
¿Quin fou el poder que em feu sorgir dintre d'aquest gran misteri, com una poncella en la jungla, a la mitja nit?
Quant al matí vaig veure la llum, al moment vaig sentir que no era cap foraster en aquest món, que l'inescrutable sense forma ni nom m'havia pres en els seus braços en la forma de la meva pròpia mare.
Axí també, en la mort, el desconegut em semblarà conegut de sempre. I sé que, perquè estimo aquesta vida, estimaré igualment la mor.
Extret del llibre ! GITANGALI !
Molt bonics tots
ResponEliminaUna abraçada
Gracies Dani,
Eliminaespero anar millorant !
Una abraçada
Bon escrit, per pensar-hi. No sé si serem capaços 'estimar la mor igual que la vida.
ResponEliminaUn petó
Per estimar la mor crec que primer ens hem desprendre de totes les coses que ens condicionen en aquesta vida, però això amb els anys, jo crec que ja ho anem fent.
EliminaHi ha moltes coses que només ens donem compte que no son essencials quant arribem a la maduresa, llavors quant ens arriba l'hora de marxar d'aquest món, al no estar lligats a res, es talment com si emprenguéssim un llarg viatge.
Un petó
El segon dels fractals m'agrada molt.
ResponEliminaTot el que hi ha en el bloc es per vosaltres, de tots els fractals d'aquesta pàgina, a mi també es aquest el que m'agrada mes.
EliminaVida i mort sòn una mateixa Vida quan es viu a plena consciència
ResponEliminaEl fractals sòn tot un poema.
Gràcies Marta.
Petons.