Nom científic: Impatiens bolfourii
Família: Balsaminàcies
Nom científic: Stellaria holostea
Família: Cariofilàcies
Català: Morros blancs
Castellà: Estrellada
Gallec: Morugem
Euskera: Sapabedarr
Nom científic: Pyrus malus
Família: Rosàcies
Català: Pomera silvestre
Castellà: Mazano silvestre
Gallec: Macanzeira
Euskera: Sagarrondo
Nom científic:Granium pyrenaicum
Família: Geraniàcies
Català: Gerani del Pirineu
Castellà: Geranio del Pirineo
Nom científic: Verbascum thapsus
Família: Escrofulariàcies
Català: Cúa de guilla
Castellà: Gordolobo blanco
Gallec: Verbrasco branco
nom científic: Veronica espicata
família: Escrofulariàcies
català: Verònica espigada
castellà: Verónica
Reflexió !
És veritat que els ulls son el mirall de
l'ànima!
Una mirada pot transmetre el que no pot fer una paraula. Exterioritzem els nostres sentiments explicant amb paraules allò
què ens passa, però així com la paraula pot enganyar, no ho pot fer la mirada.
Hi ha persones que quant parlen no miren als ulls de l'altre, potser és que conscient o inconscientment no volen que sigui descobert el que realment son o estan pensant.
A vegades no cal parlar per fer saber a algú que s'ha l'estima. Els ulls ho expressen tot; alegria, dolor, odi, amor o por.
Si som observadors podrem conèixer als altres molt millor, no ja tant per les seves paraules sinó per la seva mirada.
És veritat que els ulls son el mirall de
l'ànima!
Una mirada pot transmetre el que no pot fer una paraula. Exterioritzem els nostres sentiments explicant amb paraules allò
què ens passa, però així com la paraula pot enganyar, no ho pot fer la mirada.
Hi ha persones que quant parlen no miren als ulls de l'altre, potser és que conscient o inconscientment no volen que sigui descobert el que realment son o estan pensant.
A vegades no cal parlar per fer saber a algú que s'ha l'estima. Els ulls ho expressen tot; alegria, dolor, odi, amor o por.
Si som observadors podrem conèixer als altres molt millor, no ja tant per les seves paraules sinó per la seva mirada.
La mirada es totalment compromesa.
ResponEliminaGrans i precioses fotos.
Grácies.
Quant algú te alguna cosa per amagar perquè ha fet quelcom reprovable, generalment busca la foscor perquè no li vegin la cara . Es fa a vegades perquè no se'l reconegui, però generalment és perquè inconscientment sap que la seva mirada el delatarà.
EliminaEl que som ho portem escrit en l'expressió dels nostres ulls.
Gracies a tots dos
Una abraçada
Hola Marta
ResponEliminaEs nota que estem a la primavera i has sortit a passejar.Unes fotos precioses de la natura que tu tan bé coneixes.
En quan a que els ulls son el mirall de l'ànima, no ho sé jo, cert es que els ulls parlen, però tambe s'han de saber llegir.
Una forta abraçada
Tens tota la raó M. Carme ! s'ha de saber llegir el llenguatge dels ulls.
ResponEliminaHi ha qui profunditza i veu una mica mes enllà de la aparença, però generalment les persones no som observadores hi ho veiem tot de passada.
Es allò que tantes vegades s'ha dit; "es pot mirar hi no veure " " es pot sentir i no escoltar ".
Potser el que passa realment es que els altres no ens interessen prou per posa-hi la nostre atenció. Quant descobrim quelcom de l'interior d'una persona vol dir que ja no ho observem amb els ulls estrictament físics, sinó que hi ha alguna cosa que en podem dir, energia, que ens transmet sensacions i no imatges.
Una forta abraçada
Els ulls probablement es el sentit que (dels que tenim desenvolupats) millor presenta la realitat externa i interna al nostre cervell i, aquest, a la nostra consciència.
ResponEliminaBoniques fotos Marta.
Una forta abraçada
Els ulls poden ser un focus de llum que ens permetin veure el que amaga la foscor. Però per això caldrà estar molt equilibrats en tots els sentits.
ResponEliminaQuant hi ha equilibri entre els nostres cossos, el físic, l'emocional i el mental, la nostre aura es transparent, matisada del propi color. però quant hi ha desequilibris les turbulències de les nostres emocions i desitjos, generalment l'enfosqueixen, perquè l'aura sempre està impregnada dels nostres estats de consciència. Llavors quant observem al món pensem que és així, sense saber que ens estem veient a nosaltres mateixos.
En canvi quant hi ha harmonia i equilibri veiem al món tal com es, sense les distorsions que pot produir la nostre consciència.
Ja sigui real o simbòlicament, els ulls reflecteixen sempre el que hi ha dins nostre, tan si anem ben encaminats com si no.
Gracies Dani
Una forta abraçada