Poema
Recordo la meva infantesa, quant el sol ixent irrompia com un company de joc vora el meu llit portant la quotidiana sorpresa del matí ; quant la fe en el meravellós floria diàriament en el meu cor com una flor gemada, i contemplava el món amb senzilla alegria; quant les bèsties, els insectes i els ocells , el brostam humil, l'herba i els núvols assolien llur vàlua de meravella; quant el clapoteig de la pluja en la nit em portava somnis del país de les fades, i la veu de la mare en el capvespre donava sentit als estels.
I després penso en la mort, en aquell moment en el qual s'alçarà la cortina del nou matí i la meva vida es despertarà en la seva novella sorpresa d'amor.
Rabindranath Tagore
M'agradat el poema que amb la seva senzilleza m'ha omplert el cor.
ResponEliminaEls fractals demostren com saps escollir els colors perque llueixin la seva bellesa
Una forta abraçada
El Cor s'infla d'Amor infinit en aquesta delicadesa marevella.
ResponEliminaGràcies.
Abrasades.
Un poema bonic (com tots els de Tagore), però poder un xic trist. Tot i amb això els alegres colors dels fractals serveixen per compensar.
ResponEliminaUna forta abraçada
Gracies Dani, aprecio molt els teus amables comentaris
ResponEliminaUna forta abraçada