Poema místic
Quant la creació era nova i totes les estrelles
brillaven amb el seu primer esplendor, els
déus reunien al cel llur asamblea i cantaven:
" Oh, pintura de perfecció ! Oh bellesa sense taca !"
Més un d'ells cridà de sobte: " Sembla que s'ha trencat la cadena de llum i que ha desaparegut una de les estrelles !"
Les cordes d'or de llurs arpes es trencaren, la cançó s'interrompé i tots cridaren amb consternació: " Sí, aquella estrella perduda era la millor, era la glòria de tots els cels!"
Des de aquell dia la recerca no ha parat,
i des d'aleshores els déus es criden d'un
a l'altre que el món ha perdut amb ella la seva única joia.
Només en el més pregon silenci de la nit les
estrelles somriuen i es murmuren l'una a l'altre: "La recerca és inútil ! una perfecció completa no pot existir mai !"
Les cordes d'or de llurs arpes es trencaren, la cançó s'interrompé i tots cridaren amb consternació: " Sí, aquella estrella perduda era la millor, era la glòria de tots els cels!"
Des de aquell dia la recerca no ha parat,
i des d'aleshores els déus es criden d'un
a l'altre que el món ha perdut amb ella la seva única joia.
Només en el més pregon silenci de la nit les
estrelles somriuen i es murmuren l'una a l'altre: "La recerca és inútil ! una perfecció completa no pot existir mai !"
Rabindrnath Tagore
Profunditat extraordinaria en aquesarta Marta!
ResponEliminaGràcies.
Petons.
Gracies Olga i Carles per seguir aquest bloc i valorar el seu contingut.
ResponEliminaPetons
Bonic poema i fractals Marta
ResponEliminaUna forta abraçada
Gracies Dani,
ResponEliminaLa manera con Tagore expressa de forma tan poètica la seva l'espiritualitat sempre m'ha transmès quelcom important que m'ha fet aprofundir en mi mateixa.
Una forta abraçada