Poema místic
Jo caminava entre la gent mentre seguia el camí; quant el camí s'ha acabat m'he trovat sol amb Vós.
No sé quant s'esvaí la claror del meu dia ni quant els meus companys m'abandonaren.
No sé quant s'obriren les vostres portes i em vaig aturar, sorprès de la música del meu propi cor.
Ni sé si queda encara als meus ulls el rastre de les meves llàgrimes, per més que el llit està preparat, la llàntia encesa i Vós i jo ens trobem sols...
Rabindranath Tagore
Gran Solitut en el Camí Ascendent on tot desapreix i la flor explota en llàgrimes, dances i somriures.
ResponEliminaEl Sol i la lluna s'unifiquen fins formar el Gran Ésser.
Gràcies.
Petonets.
Gracies per el vostre comentari tan poètic i per la vostre presencia.
EliminaEl Sol, símbol de l'esperit i la lluna símbol de la matèria, en aquesta unificació consisteix l'alliberació i el perfecte equilibri.
Gracies Olga i Carles.
Petons
Les paraules de Tagore són magnífiques, però el que més m'ha agradat han estat els fractals amb les seves formes i colors.
ResponEliminaEts una artista Marta.
Una forta abraçada
Ets molt amable Dani amb els teus afalags.
EliminaLa veritat és que crec que quant es sent amor per l'art, així com en tot allò que ens surt de l'ànima i ens fa sentir bé, hi ha la necessitat de compartir-ho. Tan si es tracte de dibuixar, escriure, cantar o qualsevol altre expressió que ens permeti mostrar el que portem dins.
Una forta abraçada