nom científic: Papaver argemone
família: Papaveràcies
català: - Gallaret - Rosella
castellà: Amapola
euskera. Mitxoleta
euskera. Mitxoleta
nom científic: Lunaria rediviva
família: Crucíferes
català: Flor de Lluna
castellà: Lunaria
nom científic: Alliaria petiolata
família: Crucíferes
català: Alliària
castellà: Hierba de ajo
gallec: Herva- dos alhos
esuskera: Baratxuri
nom científic: Linaria cymbalaria
família: Labiades
català: Picardía
castellà: Palomilla de muro
euskera: Murruntza
euskera: Murruntza
nom científic: Genistella tridentata
família: Papilionàcies
català: Llitja
castellà: Carquexia
Ribes de Freser
Dogmes
Les creences, les relacions, les costums.
Tot el que hi estem agafats i ens resistim a canviar ens atrapa en el temps, creant fricció entre el passat i el present, entre idees i persones, entre pobles i nacions.
La transmutació és moviment constant, però quant ho convertim en estàtic es converteix en un dogma.
Dogmes
Les creences, les relacions, les costums.
Tot el que hi estem agafats i ens resistim a canviar ens atrapa en el temps, creant fricció entre el passat i el present, entre idees i persones, entre pobles i nacions.
La transmutació és moviment constant, però quant ho convertim en estàtic es converteix en un dogma.
Boniques fotos.
ResponEliminaTens raó Marta. Per regla general quan ens trobem ens situacions còmodes tenim la tendència (uns més que d'altres) a perpetuar el moment. Probablement sigui una reminiscència que anem arrossegant del passat a l'intentar sobreviure en un món hostil en aquells temps remots, però si observem tot el que ens envolta, veiem que res és estàtic per molt que ens ho sembli. Llavors podem extreure la conclusió de que tot funciona aixi. Per què hauriem de ser els humans diferents a la resta de l'univers?
Una forta abraçada
Ser flexibles és la motivació per tenir nous somnis de llibertat i creativitat.
ResponEliminaGràcies.
Petonets i una forta abraçada.
Portem una inèrcia enorme arrossegant-la una vida rera l'altre.
ResponEliminaEncara que tot l'univers giri i amb ell tot el que viu i evoluciona dins seu, quant els éssers humans decidim que "ja ho farem demà" el que sigui, estem creant una fricció extraordinària, perquè no n'hi ha prou en seguir el moviment al voltat del Sol o de l'Univers, també cadascun de nosaltres hauriem de seguir el moviment de rotació sobre nosaltres mateixos.
Per això quant ens resistim a deixar anar allò que hi estem agafats estem contribuint a frenar el moviment planetari i humà.
Gracies Dani
Una forta abraçada
Si Olga i Carles
ResponEliminaCrec que saber-nos adaptar és important sempre que abans haguem discernit sobre el que és real del que no ho és. Saber veure amb claredat si allò que la vida ens posa al davant té un veritable valor humà o només és personal.
Gracies de nou a tots dos
Una abraçada.