LA JOIA DE VIURE LA NATURA

Des de l'any 2011 fins el 2015 trobareu escrit al peu de cada planta, el nom científic (gènere i espècie), el nom popular i la família a que pertany.

Desde el año 2011 hasta el 2015 encontraréis escrito al pié de cada planta, el nombre científico (género y especie), el nombre popular y la familia a que pertenecen.

diumenge, 26 de febrer del 2017

Art Fractal i... poema de Rabindranaz Tagore !








Mujer, no eres sólo obra de Dios, los hombres te están creando eternamente con la hermosura de sus corazones
y sus ansias han vestido de gloria tu juventud.

Por ti labra el poeta su tela de oro imaginaria,
el pintor regala a tu forma día tras día nueva inmortalidad.
Por adornarte, por vestirte, para hacerte más preciosa
el mar da sus perlas, la tierra su oro, su flor los jardines del estío.
Mujer, eres mitad mujer y mitad sueño.

                                              Rabindranaz Tagore


Extret del llibre " El Jardinero"



dijous, 16 de febrer del 2017

Art Fractal ! i... "Cant Espiritual" de Joan Maragall (continuació final)











                                            

                                               

Cant Espiritual !

Aquell que en cap moment li digué:"Atura't"
sinó el mateix que li dugué la mort,
jo no entenc, Senyor, jo que voldria aturar tants moments de cada dia
per fels eterns a dintre del meu cor!...

O és que aquesta "fe eterna"  és ja la mort
Mes llavors la vida que sería?
Fora l'ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i del a prop
i el compte de lo molt i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tan se val! Aquest món sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal,
aquesta terra amb tot el que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor, i no podria ser també una pàtria celestial?

Home soc i es humana ma mesura
per tot quant pugui creure i esperar,
si ma fe i m'esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa mes enllà?
Mes enllà veig el cel i les estrelles
hi encara allí voldria ser-hi hom
si heu fet les coses als meus ulls tan belles, si heu fet mons ulls i mons sentits per elles
perquè acluca'ls cercant un altre com?

Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que hi sou, Senyor, però on sou, qui ho sap?
Tot el que veig de vos sus assembla en mi..
 Deixeu-me creure doncs, que sou aquí,
I quant vingui aquella hora de temença
en que s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n Senyor uns altres de mes grans
per contemplar la vostra faç inmensa
Sigue la mort una major naixença!

Joan Maragall


dimecres, 1 de febrer del 2017

Art Fractal ! i... Cant Espiritual ! de Joan Maragall

                                   








 "Cant Espiritual" 
 (fragment)

Si el món ja es tan formós, Senyor, si es mira 
amb la Pau Vostre a dins de l'ull nostre,
què mes ens pot dar en una altre vida?

Per això estic tan gelós de l'ull i el rostre
i el cos que me'u donat, Senyor, 
i el cor que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure, 
aquest cel blau damunt de les muntanyes
i el mar immens i el sol que per tot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
  i no voldré mes cel que aquest cel blau.

                                               Joan Maragall

dijous, 12 de gener del 2017

Art Fractal en la Nova Era. "El Pais de les Fades" de Tagore











El País de les Fades

Si algú arribés a saber a on es el palau del meu rei, el palau desapareixeria en l'aire .Els seus murs son de plata blanca i el seu sostre d'or viu.
La meva reina viu en un castell que te set patis y porta una joia que costà tant com valien els set regnes.
Però deixem dir-te amb veu baixa a tu mare, on és el palau del meu rei. Mira: és en aquest racó del terrat on es el test de l'alfàbrega.

La princesa dorm encantada en la darrera platge dels set mars que ningú va poder passar. Ningú en el món la pot trobar, només que jo. 
Escolta: te els braços plens de braçalets i gotes de perles a les orelles.
El seu cabell li arriba a terra. Es despertarà quant jo la toqui amb la meva vareta de virtut i quant somrigui li cauran les joies dels seus llavis.. Però deixem dir-te baixet mare,la princesa és en aquell racó del terrat on és el test de l'alfàbrega.

Quant t'arribi l'hora d'anar-ten a banyar al riu, puja al terrat, mare. Jo estaré assegut en aquell racó on les ombres de les dues parets s'ajunten.
Només a la gata la deixo estar amb mi, perquè la gata sap on viu el barber del compte.
Però deixem dir-te baixet, mare,
on viu el barber del compte: viu en aquell racó del terrat on hi ha el test de l'alfàbrega.

                                                 Rabindranaz Tagore

Extret del llibre " La Lluna Nova"