Natura a Vall de Ribes i...Pensament !

Cristalls  hexagonals de gebra

( fotografía de la Neus Zamel)

 Buscant l'altre meitat !

Cada dualitat forma part d'una unitat separada temporalment.

Comprendre que el bé i el mal, l'esperit i la matèria, l'home i la dona, l'electricitat i el magnetisme... son dos extrems d'un mateix fil, no és gens fàcil, perquè la nostre consciència  s'ha format  en la dualitat i en la separació.
Veiem els dos pols com dos extrems en conflicte i no com dos aspectes d'una mateixa causa que es complementen.
Si observem atentament la naturalesa humana veurem que aquesta separació o divisió, és el que ens mou constantment a cercar a l'altre meitat.
Un pol és elèctric i l'altre magnètic , produint-se la força atractiva envers l'un de l'altre. La tendència a unir-nos a la parella, als amics, les associacions ... es produeix perquè inconscientment busquem trobar-nos a nosaltres mateixos en les relacions amb els altres.
Cerquem trobar la causa d'aquesta soledat interna. 

Art Fractal i... Poema de, Rabindranath Tagore !

 (poema místic)

Present d'Enamorat! 
Transit

Mentre caminava durant el dia em sentia segur i no prestava atenció a la meravella del camí,perquè em sentia orgullós de la meva rapidesa;la vostra pròpia llum s'interposava entre jo i la vostra presencia.

Ara que la nit és arribada sento la vostre ruta a cada pas meu dins la foscor i el perfum de les flors que ompla el silenci...

com el murmuri de la mare al seu infant quant la llum és acabada.

Estrenyo amb força la vostre ma, i el vostre contacte m'acompanya en la meva soledat.

                                                 Rabindranath Tagore

Vall de Núria i...Reflexió !

Relació i Comunicació 

(un apunt astrològic esotèric)

Mirant un dia la carta astral d'un  bon amic  de fa molt temps, em va fer pensar amb la dificultat que podem tenir a l'hora de comunicar-nos amb els altres, quant  en una vida determinada ens  falta algun dels quatre elements, amb la conseqüent separació o discrepància.

 Per exemple; ens falta l'element (aigua), ja  sigui perquè de naixement no tenim cap planeta en signes d'aigua o perquè el Sol i l'Ascendent pertanyen a altres elements. 
Això pot significar que ens serà molt difícil de congeniar amb persones de tipus emocional perquè possiblement tindrem aquell aspecte de la nostre naturalesa bastant inhibit i ens costarà d'expressar-lo. En sentit  esotèric, hi poden haver altres raons  però ara no venen al cas. 

Igualment ens passarà amb altres persones amb qui ens vulguem relacionar si hi ha mancança d'algun element per una de les dues parts.

Aquesta observació em va fer comprendre el perquè en general, no podem establir una total comunicació amb les persones mes properes, a nivell físic, emocional o mental.

Les energies similars atreuen el similar. 
La relació física de les dues parts pot donar bons resultats, així com les relacions entre persones emotives o entre persones més mentals.

En general i especialment en les parelles el físic i l'emocional es poden complementar, però el que ja es més difícil es poder congeniar  de més a més amb la ment, o sigui, en els tres nivells a la vegada. 
Si fos així hauríem trobat la relació perfecte.

Hi ha que congenia molt bé mentalment, d'altres, compartint les seves emocions i d'altres físicament, però sempre hi queda un buit que necessitem omplir  y cerquem   trobar-lo en altres relacions.

Perquè succeeix això?

Jo crec que és degut a que sempre es comencen les relacions per la atracció física, externa. Si es produeix  la atracció ens indica que les energies en aquest nivell son similars, després és possible que aparegui l'aspecte més emotiu i si hi ha sort, potser congeniarem mentalment. 

Però si una relació comença a la inversa des de els nivells mentals i d'idees en comptes de la atracció física, els resultats de la relació seran totalment diferents i tindran una base molt més ferma, encara que després pot anar neixen  el sentiment i la atracció física.

Sempre he pensat que l'autèntic amor i comprensió entre les persones comença en una bona amistat.

L'astrologia esotèrica m'ha ajudat molt a coneixem a mi mateixa, a relacionar-me, i  sobre tot, ha comprendre als altres.

*Mimoses* a la muntanya de Collserola a Barcelona. i... Reflexió !

Ciència i Consciència

Quantes vegades ens haurà arribat a través de qualsevol   mitjà  de comunicació, o haurem llegit alguna notícia referent als avenços científics, i haurem reconegut que la ciència està descobrint allò que la filosofia oculta afirma des de temps immemorials!

Tots cerquem conèixer els nostres orígens i trobar el sentit de la vida. Cadascú ho buscarà per diferents camins i utilitzarà els instruments que estiguin al seu abast, però la motivació serà la mateixa per tot-hom.

La Ciència en els seus darrers descobriments s'està introduint en zones ocultes de l'espai, en una nova dimensió  d'energies invisibles a l'ull humà, però detectades

 pels seus instruments de laboratori.

Ha donat un pas molt important envers una realitat que està més enllà dels sentits físics, i que els conduirà a reconèixer que més enllà del que és tangible, hi ha quelcom intel·ligent i desconegut que és la causa de l'existència.

Aquestes energies estan immerses en els èters de l'espai, compenetren la matèria densa i pel seu mitjà, ens arriben   les energies còsmiques, solars i planetàries que circulen eternamen per l'espai, travessant, transformant i deixant el seu rastre en tot el creat.

El que encara no reconeix la Ciència materialista és la causa de l'existència i el misteri de la Vida.

La Ciència sap que l'home està submergit i és essencialment energia, així com ho està i ho és tot el que existeix en l'univers.

L'Èter és  la causa, el motlle i el receptacle    de tots els elements i de totes las forces de la Naturalesa. És essencialment energia elèctrica que transmet la vida i impulsa l'evolució, al  contribuir a desenvolupar la consciència universal.

Vall de Ribes... i Reflexió !

 (Batet)

L'alta muntanya símbol de la Aspiració humana i espiritual.

Quant veig una muntanya molt alta de forma piramidal amb un únic camí ascendent que la rodeja fins arribar al cim, em fa pensar en el simbolisme que conté quant ho relaciono amb l'afany de superació  humana i espiritual.

La analogia la podem veure en gairebé tot.

Les voltes que donem a la muntanya per ascendir fins el cim podem representar-la  com la Roda de encarnacions humanes.  

La base ampla i extensa és el nivell per on es mou la humanitat comú, donant voltes que duren un llarg període de temps una vida rere l'altre. En aquesta etapa la perspectiva és molt limitada.

A mesura que ascendim en l'espiral ampliem la perspectiva (la consciència), el cercle es va tancant i el recorregut es fa més curt. 

El temps es redueix, s'amplia la visió de l'espai i veiem el panorama amb més extensió i profunditat.

En cada volta de l'espiral  (encarnació) repetim la mateixa visió del paisatge però amb una comprensió superior i més completa del que ens envolta.

El cercle es va tancant a mesura que ens acostem al cim. D'una volta a una altre 

(encarnacions) el temps cada cop és més curt  

Un cop arribem al cim el temps s'atura, desapareixen les distàncies i també l'espai que les separava i la percepció real del camí  durant el llarg recorregut que hem hagut de fer per arribar al cim, és total.

On no hi ha moviment no existeix passat ni futur, el temps deixa d'existir, l'únic que existeix és el present.

Per arribar a viure el present hem d'aprendre a sintetitzar els pensaments, com a conseqüència sintetitzarem  les paraules i simplificarem la nostre vida.

Les encarnacions es succeeixen com un llamp vist des de la perspectiva còsmica, fins que som absorbits per l'estat de consciència on el temps i l'espai en deixat d'existir. 

Art Fractal i... Reflexió !

                 

                       

Hi ha qui diu que ha parlat amb Déu o que desitja fer-ho...!

Em pregunto com podem reconèixer a Déu? Qui és Déu o potser seria més encertat dir..... Què és Déu?

Crec que per conèixer quelcom sobre Déu (no a Ell) sinó el que més si aproximi i estigui al nostre abast, abans haurem de conèixer les Seves creacions i nosaltres som una de les seves innombrables creacions.

Sent així, crec que quant ens coneguem a nosaltres mateixos haurem descobert una petita part de Déu en nosaltres.

Paisatge d'hivern a la Vall de Núria, Ribes de Freser i ...Reflexió !

                                              

Parlem de l'Amor? 




Molt sovint he pensat el diferents que seria el món si sabessim estimar ! Però en el món hi ha tantes perspectives diferents de veure l'amor, que es fa difícil posar-nos d'acord. L'amor es manifesta des de el més instintiu fins el més elevat que puguem imaginar. Però quant només esperem ser correspostos esperant rebre un reconeixement a canvi, vol dir que som egoistes, en el sentit que el nostre amor no és desinteressat i que només estimem per tornar a rebre. Aquest és un amor personal   que està més relacionat amb el desig que amb l'amor. 
Sentim amor per la família, passió sexual
( que també és una manifestació instintiva de l'amor), amor a l'art, a Déu, a la pàtria, a la justícia, a la llibertat, amor a nosaltres mateixos , i tantes altres expressions de l'amor.
Veiem doncs que el concepte que tenim de l'amor és molt personal. Gairebé sempre s'acaba dissolent o trencant deixant dins nostre un buit que cap amor dels que em cregut real, no pot omplir.
Tot tipus d'amor personal és possessiu. En aquesta actitud ens esclavitzem i prenem la llibertat dels altres. 
La llibertat és un dret i una necessitat per poder conviure en pau i harmonia familiar, social, nacional i mundial. Si no existeix llibertat, sempre existiran conflictes, perquè quant l'ànima d'un individu o d'un país està empresonada no es pot desenvolupar ni mostrar-se tal com és. 
L'Amor que podria transformar el conflicte en harmonia, les guerres en pau, i en una vida digna per tot-hom, no es pot definir, és quelcom abstracte com ho és el perfum d'una flor, que s'expandeix portat per l'aire arribant a tots aquells que estan el seu abast, sense fer cap distinció, ni esperar cap manifestació d'agraïment.
Només ens cal invertir el nostre desig de ser estimats per l'entrega i la voluntat d'estimar als altres.
Estimar sense condicions ens permet aprendre a viure i ha conviure amb pau i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. 
L'Amor és la força més poderosa que
 existeix, tenim el seu poder a les nostres mans per transformar el món, si comencem per transformar-nos a nosaltres mateixos.