Poema
Recordo la meva infantesa, quant el sol ixent irrompia com un company de joc vora el meu llit portant la quotidiana sorpresa del matí ; quant la fe en el meravellós floria diàriament en el meu cor com una flor gemada, i contemplava el món amb senzilla alegria; quant les bèsties, els insectes i els ocells , el brostam humil, l'herba i els núvols assolien llur vàlua de meravella; quant el clapoteig de la pluja en la nit em portava somnis del país de les fades, i la veu de la mare en el capvespre donava sentit als estels.
I després penso en la mort, en aquell moment en el qual s'alçarà la cortina del nou matí i la meva vida es despertarà en la seva novella sorpresa d'amor.
Rabindranath Tagore
