Art Fractal i... Reflexió !

Acceptació i renuncia !

Acceptar la Vida i la Mort com un procés natural amb tot el que significa pot transformar la manera de viure i de morir.
Degut a les pors vivim en constant rebel·lió que es manifesta en l'actitud de cada dia.   
Si volem comprendre ens haurem d'acostar molt aprop de les coses que ens interessen i son realment importants. No hauríem de fugir de la mort, ans al contrari, perquè només podem perdre la por quant coneixem les coses en tota la seva extensió i profunditat. 
Si tenim por a la vida també tindrem por a la mort. Quant vivim intensament valorant cada instant viscut, res ens reté ni ens lliga, d'aquesta manera quant arribi el moment de deixar aquest món, no haurem de renunciar a res, perquè no hi haurà res que ens retingui. Llavors no hi haurà resistència ni el dolor psicològic que viuen les persones que s'agafen a les coses i a les persones perquè creuen que allò els pertany.
Morim per néixer a una altre vida, no pas per desaparèixer sinó per seguir evolucionant i tornar a néixer amb un cos nou, ple de vida i possibilitats de noves realitzacions.

Art Fractal i... Pensament !

( si voleu veure els Fractals molt millor (cliqueu) al damunt)

 La Llum i el So

Us heu aturat alguna vegada a pensar sobre l'espai i el temps. Es pot plantejar  de moltes maneres, des de l'angle científic, filosòfic o esotèric, o senzillament perquè sentim certa curiositat quant es parla de la "Teoria de la Relativitat", la impressió que en traurem dependrà de cadascú i des de el punt de vista que s'ho miri.
Aquest tema per qui va a la recerca del coneixement ocult de les coses ens pot fer pensar molt, especialment quant ens preguntem si un pensament, una mirada o un so desafien d'alguna manera el temps? especialment quant ho comparem amb el moviment físic.
Encara que tots els sentit que utilitzem quant estem desperts son físics, en realitat per l'oide, la vista i el pensament, el temps i   l'espai s'escurcen considerablement. 
Un pensament i una mirada dirigits a una estrella llunyana son gairebé instantanis.
No passa el mateix quant volem sortir d'excursió i en comptes d'imaginar la muntanya hi hem d'anar a peu. Per aquells que han desenvolupat la ment i la imaginació, el concepte del temps i l'espai canvia, perquè la percepció  més sensible dels seus sentits l'acosta cada cop més a tot el que l'envolta, des de el més proper fins l'estel més llunyà. 
Quant mirem  quelcom que està a una certa distància intervé el temps i l'espai, doncs el temps que trigui la mirada fins arribar a l'objecte i retornar la seva imatge als nostres ulls, es mourà a la velocitat de la llum.
Així també quant parlem amb algú ja sigui que el tinguem al davant o que ens hi comuniquem a llarga distància a través d'un mitjà de comunicació, la paraula es projectarà a la velocitat del so, intervenint també el temps i l'espai.