Fa uns quants anys després d'un temps bastant llarg de viure una crisi en els meus valors interns, quant la foscor era més densa i l'ensenyança que havia transmès durant molts anys sobre la filosofia oriental ja no em donava respostes ni m'expandia la consciència.
Un dia de maig
Un dia de maig
quant la Lluna era plena vaig sentir altre cop la necessitat de meditar.
De nou l'ànima necessitava exterioritzar-se
Al meditar em van venir com un bàlsam uns pensaments que vull compartir amb vosaltres, perquè estic segura que també us arribarà quelcom del seu missatge.
L'he titulat així:
L'he titulat així:
*Una Veu dins del Cor*
Entregat eternament i vindrà la joia de Viure.
Anirem enllaçats envers l'Univers
més enllà de la Llum i les Tenebres.
Vindrà la ma que sorgeix de l'Espai
sobreeixint de fruits i promeses.
Transmet la Llum del teu cor a la immensitat de l'Espai.
Renova la Visió i L'oïda.
Endinsat en la Zona Secreta.
Vindrà un dia gloriós capaç d'unificar la Essència
que permet entreveure el Jardí del Paradís.
Acull dins del cor la joia de ser part de la Naturalesa.
Enllaça les mans dels teus germans perquè mai mes es sentin sols.
Enlaire la mirada fins el cim més alt
allà on el silenci es fa sentir.
Un dia caminant pel desert trobaràs la Font d'eterna Saviesa que conté el Secret...
Vina a Mi etern Peregrí.
Jo soc en el cim,
Jo soc a les Valls.
Jo soc en els camps de blat, en les igues dels rius,
en els ocells del bosc.
Jo soc l'aire que respires.
Jo soc la llum dels teus ulls.
Jo soc l'amor del teu cor.
Jo, soc Tu.
